27 de octubre de 2019
27.10.2019
Diari de Girona

La qüestió del poder

26.10.2019 | 23:38
La qüestió del poder

El carisma sorgeix de les aptituds personals: es pot tenir magnetisme, habilitats socials, influència o un físic concret. Però el carisma necessita també un decorat on expressar-se i, si el decorat no acompanya les aptituds, el carisma se'n ressent o directament no apareix. Els cossos s'han de vestir i les aptituds s'han de desplegar en un lloc concret per brillar.

Max Weber va introduir el terme del carisma en les seves teories sobre el poder per explicar com certes persones arribaven a obtenir prou legitimitat per esdevenir líders. Tant li fa si el carismàtic és aquell parent o amic a qui tothom s'escolta o si és l'entrenador de futbol que converteix l'equip en una màquina de triturar adversaris. Polítics, profetes, líders socials, curanderos, artistes, el carisma, dèiem, és una barreja d'habilitats i d'ambients.

Aquell metge tan bo, que ens coneix tan bé i que tan sovint ens cura, bona part del seu èxit es deu al carisma que desprèn. I a la bata blanca i a l'ambient del despatx on ens rep. No seguiríem les indicacions del mateix metge si ens les fes en un despatx brut, o al bar i amb pantalons curts i xancletes. La conferència magistral de l'erudit de torn, sense l'auditori, sense la palestra i sense la cerimònia que ens el presenta com a savi, res, pensaríem que es tracta de pura xerrameca. Els discursos a la nació s'han de fer a dos metres de terra.

El carisma de Jordi Cuixart, que ja era de grans proporcions, va assolir el zenit el dia que va pujar al cotxe de la Guàrdia Civil amb un megàfon. Un carisma immens i de doble tall, perquè va canalitzar l'emoció col·lectiva i alhora el va dur a la presó: els elements del decorat hi van contribuir en molts sentits. I el carisma, per acabar el tema, no depèn ni de la moral ni de la ideologia. Charles Manson, Marilyn Monroe, Gandhi, Hitler i Rosa Parks, tots cinc van ser carismàtics, enllà del físic i de les idees de cadascú. L'únic que sí que necessita el carisma és posar-se en escena sovint, o perd pistonada.

Al 30 minuts de TV3 d'aquesta setmana, que duia per títol Sentenciats, es mostraven les reaccions ciutadanes, institucionals i polítiques a la sentència. En un moment s'hi veu el president Torra quan li comuniquen que el president Sánchez no agafarà el telèfon. Tota la seqüència, des que s'entreobre la porta i el veiem de gairell, assegut al seu despatx, i la conversa que manté amb el seu cap de premsa, el porró de la lleixa, la maqueta de la barca, el quadre modernista damunt la impressora, la paperera, i el posat i el famós «quins collons» de Torra, tot, absolutament tot sembla disposat per aniquilar el carisma del president.

Sense entrar a debatre si en venia tenint o si ja no en tenia gaire, amb aquella seqüència els telespectadors gairebé van poder sentir el borbolleig del carisma presidencial escolant-se pel dull de la història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit