L altre matí, passejant pels voltants de les instal·lacions que el Grup té a Sant Ponc, ens retrobàrem amb la Pilar Niebla, que, com cada dia fa, venia de veure el seu germà, l'estimat col·lega, el pintor Josep Álvarez Niebla, que, des que ja fa un temps, pateix una malaltia que l'obliga a estar ingressat en un centre.

La Pilar, en les seves visites matinals, li sol portar petits pots de mel, dues figues i alguns dolços que a l'artista li agraden, amb l'esperança que l'ajudin a recuperar la sensibilitat i la lucidesa mental.

La Pilar està convençuda que la malaltia degenerativa que pateix el seu germà és reversible i confia que en un futur no gaire llunyà tornarà a ser el genial artista, treballador, vitalista, seductor, ambiciós i creatiu autor que té milers d'obres escampades arreu.

Cal recordar que la família Niebla, que té orígens andalusos, vivia a Tetuan quan aquella ciutat formava part del protectorat espanyol del Marroc. Així, alguns dels onze germans, i el mateix Pepe, van néixer en aquella ciutat que avui forma part del Regne Alaouita, fundat per Mulai Alí al-Sharif al segle XVII.

De ben petit, Josep A. Niebla ja va mostrar tenir una gran habilitat amb els llapis i els pinzells. Aquesta inclinació natural pel dibuix i la pintura la va anar modelant amb el seu pas per les escoles de Belles Arts de Sevilla, Barcelona i París.

A partir de començaments dels anys 60, la família Álvarez Niebla es va instal·lar a Girona, en un casalot atrotinat del carrer Bacià que avui ha desaparegut. El pintor Niebla, aleshores resident a Barcelona, anava i venia i, posteriorment, en casar-se amb la seva segona dona, la bisbalenca Rosa Cals, va acabar establint-se a la capital del Baix Empordà. Amb els anys va crear la seva fundació, que va fixar la seu a Casavells, un poble agregat al municipi de Corçà.

A Casavells, Niebla hi tenia el seu taller, un espai de creació on, a banda de treballar-hi, també hi feia exposicions. Volem destacar que l'inquiet, cosmopolita i creatiu Niebla s'ha casat cinc vegades. I tornant a la seva germana Pilar, que també s'ha casat, separat i enviudat, cal dir que és una admiradora total de l'obra d'en Josep.

L'hereu del clan, l'Antonio Álvarez, també ha estat relacionat amb el món de l'art, ja sigui escrivint alguns llibres (Tàpies, la esencia secreta) o fundant algunes galeries. Altres membres de la nissaga, com ara Salvador o Eduardo, han destacat en el món de la música.

Antonio Álvarez, que també té una bona col·lecció d'art, amb peces d'autors tan reconeguts com ara Eduardo Chillida, Miró, Tàpies... en diferents èpoques també ha fer de marxant i promotor de l'obra del seu germà Josep.

Un altre membre de la nissaga, ex-gestor municipal a l'Ajuntament de Girona, és en Fèlix, un excel·lent escultor. I no ens volem oblidar de la inquieta Pili, que encara recordem quan, de ben jove, treballava en una merceria del carrer Nou de la qual el gran fotògraf Buil era copropietari (es va casar amb la filla de l'amo). Amb en Josep Buil i Mayral ens coneixíem de quan jo freqüentava la botiga per tal de preparar les reunions del cineclub AFIC.

La Pilar, Pili per als amics, ens explica que, a banda de fer d'hostessa i publicista en diferents empreses, al llarg de la seva vida ha treballat en més de 85 llocs diferents. Això no ha sigut cap obstacle perquè també hagi fet els seus «pinitos» amb els pinzells i fins i tot ha protagonitzat alguna exposició inspirada pel seu germà Pepe. No em puc estar de dir que la Pilar és una més que notable rapsoda. Haver-la pogut sentir recitar Federico García Lorca o Josep M. de Sagarra ha estat un autèntic privilegi.

Cal dir que tota la família ha rebut l'estímul cultural del pintor de Casavells, que, amb el seu treball i èxit, ha estat sempre al costat dels seus germans i els ha estimulat a conrear el seu talent en les seves diferents facetes.

Tota la nissaga Álvarez-Niebla són uns notables lectors, viatgers, molt treballadors i grans seductors. També tenen un punt de sentimentals; són ambiciosos, amb afany de prosperar i esdevenir uns burgesos liberals i progressistes. Una altra característica familiar, marca de la casa, és la seva innata simpatia, que els ha convertit a tots en uns excel·lents relacions públiques, amb molts amics que saben compartir.

Pilar Niebla, com el seu germà pintor, té una personalitat torrencial que ens recorda, per la seva vitalitat i les seves inquietuts creatives, Lolita, la filla primogènita de la «Lola de España» i Antonio González, el Pescaílla.

Ara, després d'haver viscut intensament moltes coses al llarg de la seva vida, el seu leit motiv és anar a visitar cada dia el seu germà pintor, el gran Pepe Niebla.

Quan s'han apagat els llums de l'èxit i els mitjans han girat els focus cap a altres objectius, la Pilar persisteix i, en un acte d'amor que l'honora, segueix creient en el genial i creatiu artista que va ser el seu germà i no es resigna a acceptar el destí que li ha reservat la vida. Per això cada dia el va a veure i malda per tornar la vida física, mental i artística a aquest inquiet i inquietant pintor que fou el genial Pepe Álvarez Niebla.