Aquests dies la llengua torna a estar present en el debat per la porta del darrere, a partir de la ponència marc del congrés que el PSC celebrarà properament. Per tractar del tema cal anar als orígens. Quan als inicis del règim del 78 a Catalunya es va plantejar la recuperació del català, es van presentar dos models escolars: el de Marta Mata, diputada del PSC, que defensava una xarxa escolar única, i la dels convergents, que proposaven dues xarxes escolars segregades per la llengua. Per sort va guanyar l'opció d'una xarxa escolar única (amb el suport del moviment de mestres Rosa Sensat i del PSUC), on els nens i nenes havien d'aprendre les dues llengües oficials a Catalunya. S'imaginen tenir dues xarxes d'escoles discriminant els alumnes segons la llengua? Aquesta decisió portava implícit que no es podia imposar una programació igual per a totes les escoles. L'objectiu era clar, havien d'aprendre les dues llengües i, per a això, calia diferenciar, segons que es tractés d'escoles amb majoria d'alumnes que tinguessin el català o el castellà com a llengua materna. Això pressuposava que la llengua havia de quedar al marge de la política i deixar-se en mans dels professionals.

Així es va fer al principi deixant que els mestres de cada escola tinguessin uns marges raonables de discrecionalitat. Al llarg de tots aquests anys hi ha hagut canvis no sempre en la bona direcció i la realitat també ha canviat. A més hi ha la necessitat que l'alumnat aprengui altres idiomes com l'anglès (que avui pot marcar la diferència d'oportunitats). Tot això fa que em sembli del tot raonable obrir el debat de la llengua a l'escola sense variar l'objectiu inicial però introduint millores i incorporant com a mínim l'anglès en el debat lingüístic. Va ser el propi conseller Bargalló qui ho va iniciar però en veure certes reticències, no es va atrevir a tirar endavant la iniciativa. Celebro la iniciativa del PSC, després de més de 40 anys i en unes condicions diferents està bé revisar les coses sense variar els objectius inicials.

Aquest tema a més a més lliga també al debat sobre la unitat del poble de Catalunya que aquests dies, amb la celebració del desè aniversari de la mort d'en Solé Tura, s'ha tornat a posar sobre la taula. La proposta inicial de Marta Mata d'una sola xarxa escolar (en la que vaig participar) també tenia a veure amb el debat d'un sol poble. Establir una sola xarxa escolar implica donar les mateixes oportunitats a tots els ciutadans de Catalunya (amb terminologia de Tarradellas que comparteixo), no dividir els ciutadans per raons de llengua. Els dos debats convergeixen en la defensa de la igualtat de drets de tota la ciutadania. Solé Tura, en el seu llibre Catalanisme i revolució burgesa, va aprofitar l'estudi del pensament de Prat de la Riba per posar sobre la taula les limitacions d'un catalanisme conservador. Solé Tura defensava un catalanisme que no dividís la classe obrera per raons de llengua i que no se separés de la resta de moviments obrers i populars d'Espanya perquè amb aquests s'havia aconseguit la democràcia i sols amb ells es podia continuar defensant-la i enfortint-la. Aquests dies també hi ha hagut una declaració de sindicalistes, seguint el pensament de Solé Tura, dient que el tema lingüístic no pot ser motiu de divisió del moviment sindical i reafirmant que la col·laboració amb els moviments sindicals i populars d'Espanya és clau per a la defensa dels drets dels treballadors.

Ara que estem en un moment de divisió de la societat catalana creat per l'independentisme, és bo reflexionar sobre aquestes qüestions. Tenim l'oportunitat de mantenir la idea d'un sol poble o d'entrar en camins que a mi em semblen difícils de defensar i que estan plens de pedres i riscos. Javier Cercas repeteix que ell se sent enganyat per quan és d'una família immigrada que va creure en això d'un sol poble, va anar a l'escola catalana perquè el seu pare volia que fos un català més i avui se sent perplex i enganyat. Diu que està content que el seu pare ja no hi sigui per no haver de veure la realitat de la Catalunya actual. Jo comparteixo amb ell moltes de les seves inquietuds però des d'aquí li dic que hi ha una altra Catalunya, que hi ha la Catalunya que han representat les esquerres que continua creient en la unitat del poble, que rebutja l'ambient de divisió creat per un moviment de burgesos benestants. El comunicat dels socialistes després de la primera reunió amb ERC, comunicat conjunt de PSC i PSOE per voluntat del PSOE, deixava clar que als dos costats de la taula hi havien representants catalans (ERC i PSC, els dos partits més votats a les darreres eleccions) en línia amb el que estàvem parlant.

Les esquerres que van fer tant perquè Catalunya recuperés la llengua i que van pactar perquè fóssim un sol poble ara han de lluitar altre cop per mantenir aquesta idea que continua essent una idea de progrés. El debat de la llengua que planteja la ponència marc del PSC pel seu congrés va més enllà i és un clam per la igualtat de drets de tots els ciutadans de Catalunya. Lluny de la cultura de divisió fomentada pel separatisme hem de defensar la cultura de la igualtat de drets de tots els ciutadans i un dels temes és que els nens i nenes surtin de l'escola amb la millor formació possible i amb un nivell bo de català i de castellà però també d'anglès perquè sinó hi haurà qui tindrà més oportunitats. En el fons tornem al vell tema que l'escola és un element, no únic, indispensable per a la igualtat d'oportunitats, una cosa que vaig aprendre del meu pare i vaig reafirmar al costat del gran pedagog Josep Pallach.