02 de gener de 2020
02.01.2020
Diari de Girona

MÉS QUE UNA ESCULTURA

02.01.2020 | 00:28
MÉS QUE UNA ESCULTURA

L estimat historiador Jaume Fabre va escriure una sèrie de Tots els carrers de Girona. Del carrer Miquel Blay (un travesser de Jaume I) va explicar que tal denominació la devem a una petició que el 31 de gener de 1936 va adreçar l'Ateneu de Girona a l'Ajuntament. Miquel Blay (1866-1936 ) era una escultor de reconeguda fama que va obtenir repetidament beca de la Diputació de Girona per perfeccionar estudis a París. Jaume Fabre, amb tota la naturalitat, acabava així el seu article: «No seria mala idea que alguna de les còpies en guix que es conserven al Museu d'Art de Girona fossin foses en bronze i col·locades en alguna plaça pública de la ciutat».
Aquella proposta espontània de Jaume Fabre va ser recollida immediatament per Narcís-Jordi Aragó, a Presència, potenciant aquella iniciativa i fins i tot determinant ja quina hauria de ser l'escultura seleccionada entre aquelles que Miquel Blay va realitzar i donar a la Diputació, com agraïment per les beques; totes tenien per tema els Setges de Girona, i conservades al Museu d'Art. La seleccionada, com a molt representativa, era Contra l'invasor. Érem a l'any 1984. Ja es podia parlar obertament d'aquesta escultura a la qual es va referir l'il·lustre escriptor Carles Rahola en un article periodístic escrit durant la Guerra Civil Espanyola i que el bàndol guanyador va utilitzar en el Consell de Guerra que va condemnar i afusellar Carles Rahola. L'escultura Contra l'invasor i l'escriptor Carles Rahola quedaven així lligats per sempre al recordatori de la realitat invasora.
A partir d'aquells anys 80 es va produir a Girona una successió d'articles periodístics sobre la conveniència de donar aire a Contra l'invasor, convertint el guix en bronze, a una plaça pública. Aquella producció periodística sobre el mateix tema va fer que l'associació Amics de la Unesco de Girona, dintre el seu projecte «Apadrinem escultures», s'impliqués en el desig popular i va confeccionar un dossier amb aplec d'articles de Jaume Fabre, Narcís-Jordi Aragó, Francesc Ferrer, Jordi Falgàs, Montserrat Pumarola, Jordi Vilamitjana, Borja Vilallonga, Cristina Vilà, Rosa M.Oliveras, Lídia Traveria i jo mateix. Fruit de tanta petició unànim, ben atesa per l'Ajuntament de Girona, essent-ne alcaldessa Anna Pagans, i amb el mecenatge de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, el dia 19 de desembre de 2009 es va inaugurar l'escultura Contra l'invasor, al peu de la muralla de tocar el Jardí de la Infància, amb la solidesa del bronze airejat a un espai ja entranyable.
Fent un altre pas endavant, caldria debatre la conveniència, responsabilitat i honor, de realitzar en bronze les altres escultures de Miquel Blay, que continuen conservades al Museu d'Art de Girona, i que també són dedicades al tema dels Setges de Girona 1808-1809; a l'hora d'assumir aquest repte caldria comptar amb la Diputació de Girona, indiscutiblement, com a laudable padrina que va ser en el seu moment de Miquel Blay i de la seva treballada fama. Les noves escultures de Miquel Blay serien una excel·lent companyia de la seva germana gran Contra l'invasor, sense eclipsar-la. Sortirien a la llum, a airejar-se, després d'un segle i escaig de reserva.
L'ombra de la muralla és allargada, tot esperant una determinació que relligaria diversos valors que cal potenciar com són l'art escultòric de categoria, un mecenatge fort, l'exemple d'un periodisme valerós i el sacrifici d'una vida fecunda. És ocasió de demostrar-nos l'estima del patrimoni essencial, el que sempre està esperant més aire i més bronze.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook