30 de gener de 2020
30.01.2020
Diari de Girona

L'Economia Blava a la Mediterrània: una arma de doble tall

30.01.2020 | 00:22
L'Economia Blava a la Mediterrània: una arma de doble tall

L'anomenada Economia Blava està bullint. Diverses activitats molt populars que es desenvolupen a mar com els viatges amb creuers, la nàutica recreativa, la pesca recreativa, el transport de mercaderies o l'energia eòlica marina estan augmentant a tot Europa, i especialment a la Mediterrània, cosa que suposa, en general, un impuls per a l'economia dels països mediterranis com el nostre. Amb tot, aquestes activitats també generen una multitud d'impactes ecològics i sobre alguns sectors desfavorits ?com la pesca artesanal?, que van in crescendo i que cal urgentment gestionar. Aquesta situació s'agreuja a les reserves marines, on per la fragilitat d'aquestes zones però també la seva capacitat d'atracció, les afectacions són més preocupants. Aquesta setmana, investigadors de la Universitat de Girona1 i de la Universitat Autònoma de Barcelona2, en col·laboració amb membres de WWF Espanya, han presentat a Madrid ?al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic? davant de gestors de l'espai marítim i de les activitats marítimes esmentades, els resultats del projecte PHAROS4MPAs en què s'han estudiat els reptes i les conseqüències ecològiques, socioeconòmiques i culturals d'aquestes activitats marítimes a la Mediterrània en general i a Espanya i Catalunya en particular. L'informe anomenat «Salvaguardando las áreas marinas protegidas del Mediterráneo en la Creciente Econonomía Azul»3 elaborat pels investigadors catalans i per altres científics de deu països europeus diferents, recopila tots els impactes i proposa una sèrie de recomanacions per minimitzar o evitar l'impacte de diverses activitats marítimes a les àrees marines protegides (AMP). La implementació de solucions específiques per a cada sector a cada AMP ?des de la prohibició de navegació i fondeig de grans iots i creuers passant per la prohibició de pescar espècies vulnerables com el mero o el corball, fins a l'impuls de motors elèctrics en els vaixells de plaer? són mesures que en les AMP d'alguns països ja s'estan implementant, i que aquí estan arribant massa tard.


En el futur, les «noves» activitats que impulsa la Unió Europea com la instal·lació de parcs eòlics marins suposaran també nous reptes que caldrà abordar, en positiu ?pel que signifiquen com a energies renovables? i en negatiu ?pels seus impactes sobre la fauna marina. Els populars creuers turístics i el transport de mercaderies continuarà la seva senda ascendent, i amb això la necessitat de repensar aquests sectors que generen enormes emissions de CO2 nocives per a la vida marina i per als nostres pulmons ?fins i tot dins les cabines d'aquests vaixells! El lloguer d'algunes embarcacions esportives sense necessitat de cap experiència ni titulació de navegació posa també en perill el medi marí a les AMP, i l'aqüicultura prop d'aquestes àrees protegides pot conduir a una degradació del seu medi.


En resum, una complexitat creixent d'activitats marítimes que interaccionen entre elles i amb els ecosistemes marins que caldrà gestionar amb molta cura. Dins l'Estratègia Marítima de Catalunya, és el moment de poder abordar noves accions de conscienciació als usuaris i les empreses, i de noves regulacions que posin ordre a unes activitats que són fruit de riquesa i benestar però a la llarga, si es fan malament, de degradació ambiental, social i de la nostra salut.


1.- Grup de recerca SeaHealth, Càtedra Oceans i Salut Humana i Laboratori Multidisciplinar de Recerca en turisme: Arnau Carreño, Elvira Sánchez, Esther Martínez


2.- CER-ARCTIC: Sílvia Gómez


3.- Disponible a: https://pharos4mpas.interreg-med.eu/fileadmin/user_upload/Sites/Biodiversity_Protection/Projects/PHAROS4MPAs/SP_National_report.pdf

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook