Cartes

Marga Vila Banyoles

Les persones del meu entorn darrerament em titllen d'alarmista perquè tot el relacionat amb el coronavirus em preocupa i molt. Les autoritats diuen que «calma i normalitat». Jo no me'n fio i sembla ser que soc l'única. Els contagis són el plat del dia. Moltíssima gent ha estat a Itàlia les darreres setmanes, sobretot entre el 21 i el 24 de febrer, perquè moltes escoles i instituts gironins tenien festa el divendres i el dilluns a causa del Carnaval. És ben normal que, qui ha pogut, hagi aprofitat per visitar Milà, Venècia, Florència..., destins molt habituals per la seva proximitat i atractiu.

Segons els professionals sanitaris el període d'incubació del virus és de 14 dies. Només s'ha de fer un simple càlcul i la conclusió és fàcil. Els contagis i casos positius incrementaran d'una manera alarmant les properes setmanes.

Les autoritats han informat de dos casos més a Girona que van estar a les zones de risc entre el 14 i el 16 de febrer. Dues noies, una d'elles en edat escolar. Quin és el protocol a seguir? Fer proves a tot l'alumnat, docents, PAS i familiars? Mil o dues mil persones en quarantena?

Els xinesos que van viatjar a la Xina per celebrar l'any nou quan van tornar van fer quarantenes voluntàries de 14 dies per, almenys, evitar possibles contagis. Aquí ningú s'ho planteja. Això tot just comença... em puc alarmar?

Sebi Subirós a l'Espai Tònic

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Fins al 16 de maig es pot visitar l'exposició Piano Solo, de l'artista Sebi Subirós, a l'Espai Tònic de Vulpellac. D'un piano tenim la visió de l'instrument per fer música; no obstant això, després de veure-hi les obres exposades descobrirem com aquest instrument pot arribar a ser artístic d'una altra manera, tot desgranant-lo fins a deixar-lo irreconeixible.

Les peces de l'interior d'un piano es combinen aquí per formar petites escultures. Algunes estan pintades de colors vius i recorden les notes musicals que Kandinsky pintava. També hi destaquen les obres fetes amb paper perforat de notes musicals.

Cal realment faltar al respecte als lectors?

Bàrbara Roviró Llimiana

Llegeixo regularment els diaris de «casa» per mantenir el contacte amb l'actualitat tot i residir a l'estranger europeu. I entenc que cal -com a mínim és desitjable- que un diari reflecteixi varietat de parers i perspectives. Ara, el que no entenc sota cap concepte és que es malbarati la secció d'Opinió donant veu a una persona que mostra una manca d'educació i de respecte desmesurats.

L'article d'avui d'Albert Soler https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/02/25/mascotes-perpinya/1031114.html sobre l'acte de Perpinyà es basa en insults al MHP Puigdemont i als consellers Comín i Ponsatí, i també a totes les persones que es pensen desplaçar i participar-hi. Es pot valorar més o menys el pensament d'altres i discrepar profundament del plantejament polític que fan aquestes persones, però crec que els lectors no ens mereixem haver de llegir textos que no per despectius no aporten ni arguments ni motius per desdir-se d'absolutament res. Ans al contrari: L'article més aviat reforça la sensació que el fet que els exiliats gaudeixin encara de tant reconeixement causa por. I no poca. I d'aquí venen motivades les campanyes de desprestigi del moviment independentista... Cal que el Diari de Girona es presti com a tribuna?