Estem vivint moments problemàtics i inesperats, d'incertesa i preocupació, d'empobriment col·lectiu i sense seguretats. La integritat i la salut de les persones, valors essencials de la vida, estan en perill. Les relacions socials es limiten a la utilització de les noves tecnologies, i la societat que hem conegut i les formes socials que hem practicat estan en qüestió. Estem vivint un tsunami profund que ens hauria de fer reflexionar a tothom i ens hauria d'impulsar a revisar, replantejar i reconsiderar els fonaments de la societat, a buscar un nou contracte social, unes noves formes i uns nous valors, lluny del mercantilisme i el consumisme desenfrenat. Però això implica repensar des de baix principis i valors, drets i deures, bases econòmiques i redistribució de la riquesa, organització política i participació ciutadana. No es poden resoldre els nous problemes amb velles receptes. Acaba una època i se n'albira una altra, des de la inseguretat del que ens espera, des de l'inquietud del desconegut, però des de la certesa que aquesta parada obligatòria hauria de marcar un abans i un després. Hem après que som sumament vulnerables, que estem de pas, i que només des de la compassió i la solidaritat podrem fer, entre tots, un món diferent i millor. Per aquest canvi no es necessiten ni deus ni líders. D'idees i de coneixements en sobren. El que cal és prendre consciència del valor de la dignitat humana, de la necessitat d'ajuda mútua, de l'obligació de donar cadascú de nosaltres el millor del que som per fer viable una convivència amable, dialogant i participativa.

Vivim localment, però estem en un món plenament globalitzat i intercomunicat, circumstància que inicialment ha tingut com a causa l'expansió econòmica de les grans empreses i lobbies econòmics, que varen substituir el colonialisme polític, fent molt flexibles les fronteres per les fugues o inversions de capitals, però no per a les persones. Ara estem descobrint a marxes forçades el valor de la proximitat, del veí, d'aquell que té nom i cognoms, el plaer de les petites coses com un somriure o una desenfadada conversa. El coronavirus ha posat en qüestió moltes coses, tant des del punt de vista social, com polític o econòmic i personal. Les grans reunions de masses, els multitudinaris espectacles, els viatges innecessaris, simplement perquè eren low cost, l'oblit de la nostra interioritat i l'adulació irracional dels triomfs meteòrics de qualsevol mena, el consum impulsiu, basat no en la necessitat sinó en la propaganda,etc. Ens caldrà reflexionar. Haurem de buscar nous camins. El futur immediat ve acompanyat d'una gran pandèmia d'atur, amb incidència profunda sobre l'economia i la política, sobre els pilars de la societat en què hem viscut i sense receptes conegudes.

A la irreparable pèrdua de vides humanes, se sumarà el gravíssim problema de la pèrdua de llocs de treball, l'increment de la pobresa i la desesperació de moltíssimes persones, privades de lo necessari per a una vida mínimament digna. Cal un replantejament global i valent, i prendre consciència que només amb compassió i solidaritat podrem refer camins cap una societat on tothom aporti el millor de si mateix.