Vivim una situació estranya, de dos mesos de confinament, d'una nova i desconeguda pandèmia que sembla que li costa remetre, sense relacionar-nos amb els nostres companys i amics, d'ús de mitjans digitals, d'incertesa laboral i, malgrat tot, la vida segueix endavant.

En aquesta situació, no són pocs els que em pregunten pel funcionament de la Justícia, la qual cosa no deixa de sorprendre'm, ja que això suposa que hi ha ciutadans que, encara que no ho sembli, s'interessen pel funcionament de la Justícia, la qual cosa no sembla que passi amb els nostres governants.

La meva resposta és que la Justícia no ha tancat, no ha deixat de funcionar, si bé és cert que això ha estat així, gairebé en exclusiva, en els temes penals, on majors situacions d'actuacions essencials s'han produït i, a més, hem experimentat una nova forma de «teletreball», en la qual, en els jutjats de guàrdia no es concentraven tots els habituals, per l'ús de sistemes de videoconferències amb advocats, policies i detinguts. Hem utilitzat i seguim fent-ho, uns sistemes de comunicació que estaven aquí, però que en matèria de Justícia no s'utilitzaven habitualment, donada la necessitat de presencialitat i que els actes judicials s'hagin de realitzar en els jutjats. No obstant això, és molt probable que aquest sistema de treball hagi vingut per quedar-se, si més no en part, ja que la Justícia no pot estar al marge dels nous mitjans tecnològics i telemàtics, presents en altres administracions com pot ser l'Agència Tributària, la Seguretat Social o la DGT, per citar les més conegudes. He de reconèixer, però, que l'actual situació ha suposat una paralització dels tribunals que en bona mesura podria haver estat minorada si s'hagués invertit el necessari, com s'ha fet, per exemple, en l'administració tributària.

A la pregunta sobre què passa amb la Justícia?, responc que ha seguit funcionant amb personal present en els jutjats i amb escassos mitjans de protecció personal i de seguretat. Tot i això, jutges, secretaris judicials i funcionaris han estat i segueixen estant en el seu lloc de treball, amb serveis mínims, però atenent el que és urgent i no ajornable. Cal que se sàpiga que el servei declarat essencial ha estat prestat, i se segueix prestant, tot i les dificultats i escassos mitjans de protecció.

Però la «quarantena» de la justícia té efectes socials seriosos i això ens porta a una altra pregunta que també em fan. Què passarà amb la Justícia quan tot això acabi i es normalitzi la situació?

El món segueix en funcionament i la societat, mal que bé, segueix respirant i procurant el suport diari, sense oblidar que, també, segueix patint assumptes judicials de tota mena. A ningú escapa que les conseqüències econòmiques produïdes per la coronavirus repercutiran en l'economia domèstica i, de retruc, en impagaments de lloguers, en incompliment de contractes per impossibilitat sobrevinguda, en recursos per les sancions imposades per l'incompliment de l'estat d'alarma, en reclamacions salarials, en acomiadaments, en concursos de creditors, en la necessitat d'acudir al mecanisme de la segona oportunitat, en reclamacions de devolució de sumes avançades per reserva de viatges, vols, espectacles i un llarg etc. En definitiva, en el futur immediat dels Jutjats es veuran desbordats per la feina deixada de fer en aquests mesos i les previsibles, segures, demandes que es produiran derivades de la crisi.

La desescalada judicial va arrencar el passat dia 12 d'aquest mes, amb la incorporació progressiva dels funcionaris destinats en els òrgans judicials. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el passat dia 29 d'abril, el RDL 16/2020, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia. L'anomenada «desescalada» es realitzarà en tres fases:

La Fase I, que s'inicia el dimarts dia 12, es denomina «Inici de la reincorporació programada», en la qual està prevista que acudeixin a cada centre de treball entre un 30 i un 40% dels funcionaris que presten servei en els òrgans judicials i tribunals.

La Fase II es denomina «Preparació per a la reactivació dels terminis processals» i s'inicia el 19 de maig,

La fase III, que Justícia defineix com «Activitat ordinària, amb terminis processals activats», s'iniciarà sempre que hagin transcorregut almenys dues setmanes des de l'inici de la fase II, és a dir, en el millor dels supòsits començaria el 2 de juny. En aquesta fase es preveu que acudeixi ja al centre de treball el 100% dels funcionaris, en torns de matí i tarda en cas que així es decideixi.

Finalment, la Fase IV, que s'anomena «Activitat normalitzada d'acord amb la situació anterior a l'estat d'alarma» i, d'aquesta manera, s'iniciarà en el moment en què s'aixequin les recomanacions sanitàries que permetin retornar a la situació de funcionament anterior a aquesta declaració. En aquesta fase està previst que acudeixin a cada centre de treball el 100% dels funcionaris en la seva jornada ordinària.

Durant quinze dies hàbils d'agost (de l'11 al 31) es podran celebrar actuacions urgents i inajornables.

Tot dependrà, en qualsevol cas, de l'evolució de la pandèmia, però respecte de l'última fase no serà possible mentre continuï vigent l'estat d'alarma.

Canvia el sistema de treball amb dos torns: el de matí serà de sis hores entre les 7.30 i les 14.00 i a ell assistirà entre el 70 i el 80% de la plantilla; i al de tarda, de quatre hores i mitja entre les 15.00 i les 20.00, hi assistirà entre el 20 i el 30% del personal que hagi d'acudir segons cada fase de la desescalada. Entre tots dos s'estableix el període d'una hora per procedir a la neteja i desinfecció dels llocs de treball i els espais comuns. Durant la tarda no es prestarà servei d'atenció al públic o a professionals.

L'ús de màscara es considera una mesura de seguretat complementària, però no un reemplaçament d'altres mesures preventives col·lectives. Tant les màscares com els guants s'han d'utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o no puguin limitar suficientment per altres mitjans de protecció.

Cal, més que mai en una situació excepcional com la que ens trobem, que el poder executiu sigui extremadament escrupolós en l'exercici de les seves potestats, dotant de mitjans de protecció personal suficient a tots els treballadors de la Justícia i, sobretot, de mitjans econòmics per fer front a la càrrega de treball que s'acosta als jutjats.

S'ha d'evitar que el servei públic de la Justícia entri en coma.