Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit fundat entre altres per Jordi Pujol el 1974 a Montserrat, desapareixerà aviat. Els seus responsables han presentat concurs de creditors als jutjats, fet que significa la dissolució definitiva d'allò que es va pretendre que fos el pal de paller de Catalunya. L'objectiu es va complir, potser no com s'havien imaginat alguns dels fundadors, però CDC va dirigir les regnes de Catalunya des del Govern i l'oposició durant dècades i va ser influent i decisiu en el conjunt d'Espanya. Un partit manté tota la seva musculatura fins al dia que els dirigents decideixen travessar la línia vermella de la corrupció. En aquell moment comencen les flaqueses i les debilitats, que s'accentuen quan esclata el primer cas a la llum pública, s'espolsen les puces a càrrecs de tercera o quarta fila i no s'assumeixen les responsabilitats. El pas següent és una lenta i llarga agonia fins a arribar a la mort. Angela Merkel va ser ferma en denunciar la corrupció del seu partit, la CDU, i va acabar governant a Alemanya en una operació arriscada però honesta. Josep Antoni Duran Lleida i Artur Mas no van tenir el cap tan clar com la cancellera i així ho van pagar. Ni Unió Democràtica, ni Convergència existeixen. I cap dels dos líders polítics està ara allà on havia somniat.
