George Floyd va pagar amb un bitllet fals de 20 dòlars (18 euros) i va ser detingut. Dos policies el van subjectar, un va impedir que els vianants intervinguessin i el quart es va agenollar sobre el seu coll. Floyd va repetir «no puc respirar» fins que va deixar de parlar i va morir. El policia va mantenir la immobilització durant 9 minuts.

Els contagiosos coronavirus ideològics afecten la visió i la comprensió. Un jubilat del meu barri només veu en aquest fet a l'esquerra internacional i un diputat de Vox va dir que estarà sempre a la banda de la policia. Cal ser tot conviccions per pensar que sempre estaràs al costat d'un policia i mai sota del seu genoll. El saludable, sobretot per a la policia, és no voler estar a la banda d'algú tan maldestre i insensible -en el millor dels casos- com per causar la mort d'una persona que no se sap si havia estat estafada amb un bitllet fals o acabava de cometre un delicte de 20 dòlars.

La brutalitat i desproporció afavoreixen l'accident. La part no accidental de les conseqüències d'aquesta història és que Floyd era negre i que els Estats Units té pendent un problema tan greu de racisme que pot presumir de ser una democràcia bicentenària, sempre que s'exclogui la població negra per a la qual fins fa menys de 60 anys va tenir lleis que deien on no podien viure, amb qui no podien estudiar, a qui no podien estimar. Cobrint el racisme, Estats Units té un problema de violència -també policial- tan greu que ni tan sols la veuen com a problema, i se'ls presenta com a solució freqüent en la realitat i com a espectacle perpetu en la ficció. Aquí ens arriba l'espectacle contínuament i la idea de la solució penetra una mica més en cada generació, com a coronavirus ideològic.