Anys enrere, un estudi publicat al British Medical Journal revelava que «la gent gran amb millor capacitat física és propensa a viure més». Qui ho hauria dit. A aquesta extraordinària troballa cal sumar-hi ara la d'un grup d'investigadors britànics de Cambridge que, mitjançant models de simulació matemàtica, han descobert que l'ús de mascaretes evitarà nous brots de coronavirus al món. Una mica tard, això sí.

A aquesta conclusió ja hi havien arribat en realitat els xinesos, que també van inventar la pólvora. Sense necessitat de recórrer a la matemàtica, a Pequín i altres llocs d'Àsia van emmascarar la seva població fa diversos mesos, la qual cosa potser expliqui la relativament baixa xifra de contagis i morts causades per l'epidèmia en aquelles terres.

Temps n'hi va haver per aprendre d'aquesta experiència -i del mer sentit comú- als països occidentals, però es coneix que estàvem ocupats en àrdues investigacions sobre l'assumpte. Si un virus es propaga mitjançant les gotetes que l'infectat expel·leix al parlar, com sosté la ciència, el raonament més elemental pot deduir tapar-se la boca ajudarà alguna cosa a l'hora d'evitar -o almenys, moderar- el contagi. No va ser això, per desgràcia, el que van opinar l'Organització Mundial de la Salut i altres alts organismes, que en un principi van treure importància al valor de les mascaretes. Encara que ara les aconsellin ferventment.

La d'investigar és tasca que, de vegades, distreu molt la gent de ciència. L'estudi abans esmentat del British Medical Journal establia, per exemple, les bondats d'una bona encaixada de mans. Segons les seves conclusions, la taxa de mortalitat entre els que estrenyen la mà amb blanor és un 67 per cent més gran que la d'aquells altres que la xoquen amb energia.

Pot semblar una extravagància, però no més gran que els resultats d'altres investigacions igualment sorprenents. Una d'aquestes va arribar a la conclusió, sorprenent, que «l'ús de la roba ajuda a mantenir la calor del cos durant l'hivern». I no menys notable és el cas de l'estudi patrocinat per una popular empresa farmacèutica per descobrir que la salut de les persones pateix més deteriorament durant els últims vuit anys de la seva vida. Per no parlar ja del que succeeix un minut abans de morir.

Famosa va ser també en el seu moment la investigació amb la qual es demostrava, estadísticament, que «la pràctica freqüent del sexe augmenta les possibilitats d'embaràs»; cosa que a cap profà en aquestes matèries se li hauria ocorregut. De la mateixa manera, un grup d'investigadors nord-americans va arribar fa anys a la conclusió que la mort és la principal causa de mortalitat, almenys als Estats Units.

Més o menys, aquesta línia d'investigació és la que ha portat ara els científics de la Universitat de Cambridge a fer una simulació matemàtica amb 60 milions de persones per esbrinar que les màscares poden evitar el contagi de la SARS-coV-2 i, per tant, dels seus rebrots. Es coneix que, més sovint del que seria prudent, els savis tendeixen a mirar el dit que els assenyala la Lluna.