Encara que no et trobis malament, la incertesa és tan alta que és difícil saber si ets asimptomàtic o si l'estàs covant. En un test pot canviar tot. Hem vist els que han sucumbit a la covid econòmica i no han tornat a aixecar el cap ni persiana, els que l'han sobreviscut, però tenen seqüeles -d'atur, de crèdits-, i acaba de començar un estiu d'animació suspesa, d'alentiment de la respiració i el batec, per no cridar l'atenció.
En venir del silenci, als brams de la desescalada ideològica se'ls nota més l'estupidesa. «El gran compromís nacional», «la dinamització del consum de les llars», «l'impuls i la recuperació de la confiança» sonen extemporanis per a la gent que no té ni amb què ni ganes de dinamitzar el consum, ni està en condicions de recuperar la confiança perquè no sap si és asimptomàtica o està covant enmig d'una càrrega vírica econòmica tan alta. Hi ha moltes persones que encara no s'atreveixen o no volen sortir de casa, encara que estiguem tota l'estona buscant multituds i grups d'incontrolats per fer control de màscares i escandalitzar.
Es contradiuen els sentiments, s'embranquen la por i les ganes, i el remei màgic és el gel hidroalcohòlic, aquest producte antisèptic contra els bacteris allotjats a la pell. Tots els que demanaven mesures clares i segures per tornar a la seva activitat han tornat al mateix d'abans, però amb dispensadors de gel «estratègicament situats».
Gel per continuar igual, aigua beneïda per conjurar el mal i, si no pot ser, per rentar-se les mans enmig de la incertesa asimptomàtica i l'aprensió a respirar i a bategar, envoltats d'una càrrega vírica econòmica de la qual no protegeixen les mascaretes.
