09 de agost de 2020
09.08.2020
Diari de Girona

Brindis per Torra en un «botellon»

09.08.2020 | 06:00
Brindis per Torra en un «botellon»

Succeeix a Girona. El botellon és minúscul. Silenciós. Mirades a un i altre costat, ampolles amagades. Hi ha un JB, una beguda energètica. Una multa podria ascendir fins als 15 mil euros. Ningú allà té un duro.
El botellon sempre ha estat de pobres. L'única manera, sense gaires diners, d'entrar entonat a una discoteca. Amb un euro et pots comprar, entre tots, una ampolla digna. Que es prohibissin no els ha eliminat. Els ha submergit. Els ha amagat entre les ombres. Que Torra digui «un botellon no és una festa, és un acte d'insolidaritat» a aquells xavals els és igual. Escolto brindar per Torra, després de repetir el que va dir el president. La nit no es mor. Es reinventa.
Mentre passa el botellon, les discoteques de Girona romanen tancades. Però als joves no els preocupa. No els calen. Per això hi ha els bars que des de la desescalada funcionen com a discoteques. Romanen oberts perquè tenen llicència de «bars musicals». Però funcionen gairebé igual. Poques màscares i cap distància de seguretat. Música, ball. El porter fa veure que té una «llista» per complir aforament. Però a la fi entren tots, segons els testimonis (desenes) que m'arriben. ¿No és millor un botellon, a l'aire lliure?
Normes amb poca coherència i cap sentit han estat el pa de cada dia a Catalunya. L'abecé de la demagògia. La qual consisteix a adular la massa, afalagant les seves inclinacions. I d'això el govern de Torra pot fer-ne un manual d'ús. S'ha sentit el rebuig als botellons, que no ve d'ara, i el Govern s'ha llançat a prohibir-los.
M'importen molt poc els botellons, per si algú creu que els defenso. Vaig participar en desenes i ara els detesto. En fan un just a sota de casa, amb el reggaeton al màxim, amaguen les ampolles a les bosses. Crec que el reggaeton fa més mal.
M'importa, això sí, que no es tingui en compte que la nit no mor, que es reinventa. Em fan recordar d'aquesta frase cursi de Neruda: «Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera». Odio Neruda i no són flors, ni és una primavera, però són les ganes de sortir, de divertir-se, de viure, la que no s'amaga. La que surt a la superfície.
Amb la prohibició es fa molt poc, si no hi ha conscienciació. Els xavals del botellón no pensaven en el perill propi o aliè a infectar-se. Només es passaven per allà unes normes que no entenien. Amb la paranoia i amb mesures incoherents, sortides (aquestes sí) d'un botellon passat de moda, es fa encara menys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook