04 de setembre de 2020
04.09.2020
Diari de Girona

Menys drama i més mare

04.09.2020 | 06:00
Menys drama i més mare

Kellyanne Conway, la mà dreta de Donald Trump, va anunciar fa un parell de diumenges que se'n va. Es tracta de la brillant estratega que va dirigir en la seva recta final la campanya del president nord-americà que va desembocar a la Casa Blanca, per tant, és una bona notícia per a la humanitat que no l'acompanyi en el seu combat contra Joe Biden. La consellera Conway, primera dona gerent d'una campanya electoral guanyadora en la història del seu país, no li està fent la cobra a Trump en pla Melania. És una acèrrima i fidel defensora del seu cap fins i tot en els moments complicats del seu govern, i no es talla pel fet d'estar casada amb un dels líders republicans més crítics amb el mandatari. L'advocat George Conway és un enemic declarat del patró de la seva dona al nivell d'insults a les xarxes socials (Trump li va dir «cara pa», «perdedor» i «marit infernal») i ha demostrat un compromís actiu contra la seva nominació com a candidat del partit. L'assessora ha revelat que més endavant atendrà nous projectes professionals, però que ara se centrarà en l'educació dels seus quatre fills adolescents que el proper curs estaran escolaritzats a casa per culpa del coronavirus. També el seu marit deixa de moment la política per centrar-se en la família. Entenen que perquè els xavals apressin en els estudis via digital els han d'estar a sobre. Potser també hagi influït que la seva filla Claudia, de 15 anys, va saltar fa poc a les xarxes socials criticant durament Trump i demanant el vot per als demòcrates. Els pares li van treure el mòbil i ella es va venjar anunciant que tramitarà la seva emancipació davant els tribunals i pregant a la congressista d'esquerres Alexandria Ocasio-Cortez que l'adopti. Així les coses, Kellyanne Conway ha fet un pas enrere, explicant jocosament que a partir d'ara la seva vida tindrà «menys drama i més mare».
No li arrendo el guany. En els temps que corren, un sap quan es tanca a casa però no quan sortirà. És arriscat deixar el despatx, a dos portes dels autèntics centres de decisió, per acomodar-se al costat del rentaplats. Les videoconferències d'alt nivell van perdent participants femenines i sembla un accident. Les dones hem tornat a la cuina amb un nou electrodomèstic, l'ordinador, al qual estem permanentment connectades. Fa mig any que estem així i no sembla que les perspectives hagin de millorar. No és que importi massa. Seguim a la cuina, i queda clar que hem fet un mal negoci. Potser aquesta era l'habitació pròpia que mereixíem i tant hem reivindicat, ara dotada de connexió wifi. Tenim tot un ministeri d'Igualtat més interessat en els homes que se senten dones que en les dones que es passen el dia assegudes davant d'una pantalla, mentre cuinen i netegen, i supleixen les mancances d'un sistema econòmic pensat perquè la cura recaigui en elles, vinguin dures o madures. No espero res d'aquest ministeri de les dones invisibles. Hauran de venir els bombers, els geos o els cascos blaus de l'ONU a treure'ns de la cuina, perquè estem contribuint que tot funcioni emulant José María Cano de Mecano, i el seu doble teclat: amb una mà al portàtil, i amb l'altra a la thermomix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook