17 de octubre de 2020
17.10.2020
Diari de Girona

Nadal i la tristesa

16.10.2020 | 23:18
Nadal i la tristesa

Com més excepcional és el que aconsegueix Rafa Nadal, més corrent és el que li passa. Després de guanyar 12 vegades el torneig de Roland Garros es torna excepcional guanyar-lo 13, però aconsegueix el tretzè perquè el normal per a Rafa Nadal és guanyar. De 16 vegades que va disputar el torneig, 13 va mossegar el trofeu. Nadal ha fet del mèrit una rutina i es nota quan diu que està content, però limitat per la tristesa que hi ha en l'ambient per culpa de la pandèmia. A més del tennis, el campió ha conreat l'empatia i les relacions públiques, però no ho hauria dit en aconseguir la seva primera copa.

Al contrari que a Rafa Nadal a Roland Garros, als ciutadans el coronavirus ens ha convertit la rutina en mèrit. Aconseguir el de sempre és excepcional, el normal és perdre i per això hi ha tristesa en l'ambient. Ara que s'analitza i mesura tot a nivell microscòpic s'acabarà descobrint el virus de la tristesa que es transporta en aerosols mil vegades més petits del que és mil vegades menor que una gota. Aquests aerosols de la tristesa queden suspesos en l'aire i triguen hores a caure a terra. Estem vivint entre el drama i el suspens. Els sospirs són els esternuts d'aquest virus que no s'atura als dos metres i se'n va a buscar mucoses a les quals adherir-se i produir els símptomes d'ofec i llagrimeig.

Hi ha tristesa a les cases de la gent gran que amb prou feines surten des del març, en les separacions obligades per precaucions i confinaments, en les limitacions socials, en la destrucció d'expectatives, en la pobresa associada, en la desatenció administrativa, a respirar-se els propis pensaments rere la mascareta i en les desgràcies que, ara, romanen més temps en suspensió per falta de distraccions que dirigeixin l'atenció cap a una altra banda. La tristesa haurà de començar a ser presa en consideració perquè cal atendre-la quan es perllonga. Els que estan en la política haurien de tenir-ho en compte pels contagiats i pels asimptomàtics i, si no n'hi hagués prou amb aquests, pels que davant d'un estímul de tristesa reaccionen amb enuig.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook