25 de octubre de 2020
25.10.2020
Diari de Girona

Tardes de diumenge

25.10.2020 | 06:00
Tardes de diumenge

Ara que tenim tantes oportunitats per entretenir-nos, per passar el temps que tenim lliure, per assabentar-nos del que passa en el món, en cada moment, podem pensar com s'ho feien en aquells temps no massa llunyans en què no ens havien arribat tots aquests mitjans que ens permeten gaudir de les hores dels dies que el treball ens deixa lliures.
A les darreries del segle XIX s'iniciaren les sessions de cinema en un petit local de la nostra ciutat; però encara hagueren de passar uns anys per poder parlar d'un veritable saló de cinema.
Com es divertien els gironins dels inicis del segle XX? Com passaven les tardes dels diumenges i dies festius? Els joves, si eren aficionats al naixent esport futbolístic, passaven les primeres hores de la tarda al Camp de Mart de la Devesa, contemplant a peu dret, i sense haver de pagar entrada, els partits de futbol que jugaven els pioners d'aquest esport que ara mou masses humanes i quantitats multimilionàries de diners. I la segona part de la tarda la podien dedicar al ball que se celebrava en diversos locals. I en la temporada estiuenca a les festes majors dels diversos barris de la ciutat o traslladar-se als pobles veïns per participar en les seves festes. Els que eren amants de la natura anaven d'excursió. I els que no eren gaire caminadors es limitaven a pujar a les Pedreres, a l'hivern, i freqüentar el passeig de la Devesa a l'estiu.
Havent dinat, els senyors anaven al Casino i els menys senyors, al cafè. On es jugava la manilla, al tresillo o altres jocs, amb més o menys risc de guanyar o perdre petites o no tan petites quantitats de diners. Les senyores, si no tenien servei o si aquell dia el servei tenia lliure, rentaven els plats, i posaven en ordre la cuina i el menjador. Tot sense l'ajut de la maquinària que ara està a l'abast de tothom. Quan tot estava llest, anaven a recollir el marit per passejar, si el temps ho permetia, o anaven al teatre. Els que els atreia el teatre en podien gaudir sense fer grans dispendis, ja que l'entrada al que vulgarment s'anomenava galliner, i oficialment paraíso, tenia un preu molt mòdic. Els que ja podien gastar una mica més escollien butaca o llotja del segon pis. I els que gaudien de millor situació econòmica ocupaven els seients o les llotges de platea i primer pis. Algunes persones estaven abonades a una llotja o unes butaques de platea, les mateixes per tota la temporada.
Quan s'anaren obrint els cinemes de la plaça de Sant Agustí, molta gent s'hi aficionà, i fou per molts la millor manera de passar la tarda del diumenge.
També hi havia qui, sense que li entusiasmés la pel·lícula que s'oferia, anava al cine, a l'hivern, perquè s'hi estava més calent que a casa. En una ocasió, un senyor que anava al cine més per la calefacció que per la pel·lícula, es quedà adormit. Acabada la sessió, tancaren el local sense adonar-se de la presència d'aquell client, el qual, en despertar-se, tingué treballs per demanar auxili per poder sortir. Faltaven molts anys per a l'arribada del telèfon mòbil. Vaig conèixer una senyora que no entenia que la gent anés al cine cada ­diumenge. Ella ja hi havia anat una vegada i ja havia quedat satisfeta. No havia descobert que anaven oferint pel·lícules diferents.
Els que el treball de tota la setmana els obligava a passar llargues hores en el seu lloc d'ocupació, enyoraven el seu domicili, on ja trobaven al·licients per passar estones de relaxament i amb suficients entreteniments. Qui es dedicava al col·leccionisme, a treballs manuals, o a la lectura.
En les hores de convivència familiar es jugava a cartes en les especialitats més senzilles, com podien ser el Cau, la Bescambrilla, el set i mig, però sense apostar-hi diners. També qui no tenia companyia per jugar s'entretenia a fer solitaris. El dòmino i les dames i altres jocs de taula com el joc de l'Oca eren altres sistemes de passar hores divertides. Més modernament aparegué el Parxís, que tingué gran acceptació. Moltes persones s'hi aficionaren i jugaven amb un gran apassionament, de tal manera que podien passar hores i hores, partida rere partida, sense adonar-se que el temps anava corrent. Amb una dedicació entre científica i lúdica hi havia qui passava la tarda jugant als escacs.
Els aficionats a la música, quan en tenien ocasió, anaven a escoltar els concerts que es donaven en certes ocasions en el teatre o en algun altre centre social. En les cases que tenien piano, que no eren pas les més, s'hi reunien parents i amics de la família, i fins i tot, si l'amplitud del local ho permetia, es podia organitzar un ball de reduïdes proporcions. Una gran novetat fou el gramòfon, que permetia escoltar música, donant-li corda i canviant manualment el disc.
Una altra manera d'omplir la tarda d'un dia festiu era anar a alguna de les funcions que se celebraven en les esglésies. No se celebraven encara les Misses Vespertines, fora de la Missa del Gall, de la nit de Nadal. Ni es parlava que mai pogués arribar aquest horari de celebracions, que quan començà a posar-se en pràctica no tothom ho veia bé. Però eren temps en què els temples estaven oberts gairebé totes les hores del dia. I les pràctiques devotes eren sovintejades. El mes de Maria, el maig; el mes del Sagrat Cor, el juny; el mes de Sant Josep, el març; les novenes de Sant Antoni, del Remei, de Sant Narcís, de la Puríssima... La funció de les Quaranta Hores que se celebrava diàriament, alternant-se tots els temples de la ciutat. Durant una setmana, en horaris de matí i tarda, antigament, i, posteriorment, durant quinze dies en horaris només de tarda.
A la sortida de les sessions de teatre o de cinema, o de les celebracions religioses, el jovent anava a fer uns volts a la Rambla. Abans de les hores de sopar, la Rambla estava molt concorreguda. En dies plujosos, de tramuntana o de fred intensa, es passejava per sota les voltes. Les senyores, en lloc de ramblejar, es dedicaven a mirar aparadors, fent un breu recorregut pels carrers més cèntrics de la ciutat. Com també ho feien algunes persones que sortien al captard, després d'haver passat tota la tarda a casa. Un altre costum era anar de visita, a casa de familiars o amics. Això podia ser una manera d'aprofitar per estalviar llum i calefacció.
El que es feia més, a diferència d'ara, era conversar. Una pràctica que ha minvat amb la invasió dels moderns entreteniments, com la televisió, la informàtica, i tots els altres mecanismes que creen addicció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit