El pop, com Espanya, està constituït per regions autònomes: les dels seus vuit braços (nou, si comptem el cap). Cadascun dels braços actua pel seu compte a la vegada que en coordinació amb la resta. Aquest és un dels misteris d'aquest animal capaç de produir, en paraules de Peter Godfrey-Smith, un «excedent mental». Vegem: es pot ser completament lliure i estar subordinat al mateix temps als interessos d'una entitat superior? Els tentacles del pop demostren que sí. Però potser els nostres dits també. De fet, els meus executen pel seu compte accions que impliquen determinat grau d'independència. Quan vaig al caixer automàtic, per posar un exemple, són ells els que guarden memòria de la clau secreta. Si a mi se m'ocorre recordar-la, es fan un embolic i posen el número que no és.
Tinc, doncs, cinc dits a cada mà que saben des que s'aixequen fins que se'n van a dormir el que han de fer. No he de demanar-los que em cordin els botons de la camisa, ni que corrin la mampara de la dutxa, ni que regulin la temperatura de l'aigua. A la manera dels braços del pop, cada un porta a terme la seva missió de forma lliure, alhora que depenent dels interessos generals del cos. I què dir del cor? Palpita i batega sense que haguem de donar-li cap ordre durant les 24 hores del dia, al llarg dels 80 anys o més que vivim els éssers humans. El cor gaudeix fent el que sap fer, que és bombar oxigen, però està sotmès d'alguna manera a la feina dels pulmons. Entren per això en un conflicte d'interessos? Doncs no.
Quedi's quiet vostè un instant, escolti, escolti els sorolls del seu cos i comprovarà que molts dels seus òrgans actuen per ells mateixos sense deixar de fer-ho per al conjunt.
El cas del pop és únic perquè en paraules del científic citat més amunt, autor del llibre Altres ments, «està banyat de nerviositat; el cos en ell no és una cosa separada del cervell». Fantàstic, no? Tot en ell és cervell o tot en ell és cos, tant se val, ja que tots dos romanen entrellaçats sense que sigui possible distingir les seves fronteres. Així hauria de funcionar Espanya malgrat les seves 17 autonomies i el seu Govern central. Per què no imitar aquest mol·lusc tan saborós?
