Cada vegada que la Generalitat anuncia la posada en marxa d'una prestació extraordinària per a persones víctimes de la crisi econòmica passa el mateix. L'allau de peticions és tan elevada que les plataformes informàtiques on demanar-les es col·lapsen. El resultat és la frustració de desenes de milers de persones que busquen desesperadament un petit coixí per arribar a final de mes o per mantenir el seu negoci obert. L'últim exemple el tenim amb l'ajuda als autònoms, però no hem d'anar massa enrere per trobar experiències similars.

El problema rau en què, com que no hi ha diners per a tots, només aconsegueixen l'ajuda els primers que la demanen. La Generalitat admetia que uns 100.000 dels més de 600.000 autònoms catalans tenia dret a la prestació, però només tenia pressupost per 10.000. Els dos partits del govern s'autoanomenen d'esquerres, però en lloc d'impulsar una prestació universal promouen una guerra de pobres que s'hauran de repartir les engrunes de la misèria pública.

I mentre assistim a aquesta macabra cursa de coixos per arribar entre els primers a la meta, els benavinguts socis de govern treuen altra vegada el megàfon per dir-li a l'altre que la culpa és seva. Un nou exemple, i ja en són molts, de mala coordinació i nefasta política comunicativa.