El dimecres 2 de desembre es feia públic l´Informe mundial sobre salaris 2020-2021, amb el títol «Els salaris i el salari mínim en temps de la covid-19». A la nota de premsa de presentació es recullen les manifestacions del secretari general de l´OIT, Guy Rider, que afirma que «necessitem polítiques salarials adequades que tinguin en compte la sostenibilitat de l´ocupació i de les empreses, en les quals s´aborden també les desigualtats i la necessitat de sostenir la demanda. Si volem reconstruir pensant en un futur millor, també hem de plantejar-nos qüestions incòmodes, com per què tan sovint les ocupacions de gran valor social, com la de cuidadors/es i personal docent són sinònim de sou baix».
En l´Informe s´inclou una anàlisi dels sistemes de salari mínim, que podrien ser un factor determinant per aconseguir una recuperació sostenible i justa, i una de les autores, Rosalía Vázquez Álvarez, argumenta que «un salari mínim adequat posa el treballador fora de perill d´una remuneració baixa i redueix la desigualtat», però que «no obstant això, aconseguir l´efectivitat de les polítiques del salari mínim exigeix un conjunt exhaustiu i inclusiu de mesures. Significa aconseguir un major compliment, ampliar la cobertura a més treballadors, i establir un salari mínim a un nivell adequat i anar actualitzant-lo, per tal que el treballador i la família puguin tenir un millor nivell de vida».
L´impacte de la crisi sanitària en matèria salarial ha estat molt important, de manera que en dos terços dels països dels quals es disposa de dades recents durant el primer semestre d´aquest any hi ha hagut una pressió a la baixa «en el nivell o en la taxa de creixement dels salaris mitjans» , i més rellevant encara és que l´increment salarial mitjà que s´ha operat en alguns països és purament artificial ja que respon a la pèrdua de llocs de treball per les persones que percebien baixos salaris i que desapareixen de les estadístiques salarials, al mateix temps que es valora positivament l´efecte que han tingut les mesures de «retenció de l´ocupació», com ara els ERTOs a Espanya, per evitar una caiguda més gran de l´ocupació i una perduda salarial per a poblacions especialment necessitades del salari.
Tal com ja es va constatar en l´Informe 2018-2019, la situació salarial és diferent entre homes i dones pel que fa a la menor remuneració de la feina d´aquestes últimes, i ara es constata que la crisi està tenint efectes més adversos per a les treballadores, almenys a Europa, fonamentant aquesta afirmació en les dades disponibles sobre la reducció d´hores de treball en diversos països des de l´inici de la crisi i en la protecció davant la reducció del temps de treball o les suspensions contractuals.
Crisi sanitària igual a conseqüències econòmiques i socials d´increment de les desigualtats salarials i major afectació negativa a les persones treballadores que perceben baixos ingressos? Així ho constata l´informe, que torna a posar l´accent en la importància de les mesures adoptades en molts països de protecció econòmica enfront de reduccions de jornada de treball i de suspensions de contractes, o de protecció a l´ocupació autònoma, a fi i efecte d´evitar una major caiguda salarial i la pèrdua de llocs de treball, i que aquestes mesures de protecció econòmica han beneficiat els que s´han vist més afectats per la crisi, les i els treballadors amb baixos salaris. Doncs bé, l´Informe 2020-2021 constata que en l´actualitat hi ha regulació del salari mínim, ja sigui per via legal o convencional, en el 90 per cent dels 187 estats membres de l´OIT, amb moltes variants quant a la seva aplicació. Perquè un salari mínim sigui «efectiu», és a dir, perquè contribueixi a reduir la desigualtat salarial, l´Informe constata que ha de respondre positivament a tres requisits: efectivitat, adequació del nivell i també de les persones que el perceben.
Pel que fa al primer, el problema deriva del nombre de persones treballadores que per diversos motius queden fora del seu àmbit d´aplicació, que en gran mesura són treballadors/es agrícoles i els que presten els seus serveis en el servei domèstic (a Espanya aquest últim sector no està exclòs però sí té una regulació pròpia en el Reial Decret del SMI), a més de no percebre-ho, i això és especialment important en un ampli nombre de països, els qui treballen en el sector informal de l´economia.
Sobre l´adequació del nivell del salari mínim, es recorda la importància de regular tenint en compte els criteris recollits en el Conveni núm. 131, i es manifesta la preocupació perquè en alguns països el salari mínim se situï per sota del llindar de la pobresa, emfasitzant la importància d´un ajust freqüent per mantenir un nivell adequat, si bé una dada en principi positiva, o almenys així m´ho sembla, és que prop del 75% dels països que disposaven de salari mínim ha vist incrementar-lo en termes reals entre 2010 i 2019.
Finalment, cal prestar especial atenció al perfil dels que perceben el salari mínim, persones que estan en el tram inferior de la distribució d´ingressos de les llars, si bé al mateix temps es constata que el seu perfil varia segons país i regió, i amb presència femenina majoritària i també de joves treballadors. No és estrany, d´altra banda, constatar, com fa l´informe, que els que perceben el salari mínim o una quantia inferior «tenen més probabilitats de treballar amb un contracte temporal o a temps parcial que els que gaudeixen d´un nivell de remuneració més elevat».
Es destaca en l´informe, després d´examinar totes les dades disponibles, que «l´ocupació assalariada tendeix a augmentar els ingressos mitjans de les llars, i que als països en desenvolupament els salaris mínims haurien d´anar acompanyats de mesures de creació d´ocupació assalariada per als treballadors de les llars pobres».
En definitiva, s´emfasitza la importància de «polítiques salarials adequades i equilibrades, acordades mitjançant un diàleg social sòlid i inclusiu», amb especial importància no només de la intervenció dels poders públics per preservar el nivell de vida dels que perceben ingressos més baixos, sinó també de la negociació col·lectiva per prendre en consideració les particularitats pròpies de cada sector d´activitat, i sense oblidar, torna a insistir l´informe, i no li falta raó davant les perspectives de la crisi sanitària per als pròxims mesos, en què molt probablement sigui necessària la prolongació dels subsidis salarials, «un instrument de provada importància per pal·liar l´efecte de la crisi i que protegeix empreses i treballadors».
