Cartes

LLUÍS Torner i Callicó GIRONA

Per ser país acollidor, cal ser-ne capaços i estar preparats, per tal que no es produeixin fets tan tristos i tràgics com el que es va produir a Badalona, que lamentem profundament. Malauradament no és la primera vegada que, amb major o menor intensitat, es dona un cas semblant. Quan passa, tothom s'estripa les vestidures, i ningú en vol ser el culpable. En aquest, per exemple, diu que feia més de deu anys que les naus estaven ocupades per persones que hi malvivien, i ningú va fer res per evitar que pogués passar el que ha passat.

Des de fa un temps, cada vegada amb més intensitat, hi ha gent que es juga la vida travessant mars i muntanyes en busca d'acolliment i treball, cercant-hi la seva arcàdia. Però no veiem cap govern que es preocupi gaire d'estar capacitat per acollir-los, ni que sigui amb un mínim de dignitat, construint habitatges on puguin viure amb els serveis corresponents. Els habitatges no neixen com bolets, s'han de construir.

No és cap solució fer els ulls grossos davant l'alt nombre d'ocupacions, no és bo ni per a ells, que hi viuen insegurs, ni per als propietaris particulars que les pateixen; i a més va en detriment de la conservació dels edificis i, massa sovint, de la convivència amb els veïns.

Així mateix, caldria també la implicació de la resta dels països europeus, perquè no seria lògic que aquells que som els limítrofes, d'on arriben la gran majoria d'emigrants, veiem la impossibilitat de poder acollir-los a tots amb prou dignitat.

És un tema molt delicat, que està en boca de molts, però ben pocs s'atreveixen a dir-ho públicament i mentrestant es va enquistant. És el nostre parer.

La classe política

Miquel Mompió i Azemar RIUDARENES

Al començament d'aquests 42 anys de democràcia, el MHP Pujol va anar a buscar empresaris i emprenedors per iniciar el projecte polític de Catalunya. Els va dir «més endavant ja crearem la classe política» i jo em pregunto, quina? La idealista per devoció o l'actual per professió?

La classe política franquista hi era i s'hi va quedar fins avui... fills, nets i besnets hi estan ben ar relats. Catalunya, País Basc, Galícia i ara altres comunitats in tenten recuperar drets i identitats i els franquistes ho posen molt difícil.

Ara venen eleccions. Jo voldria que en lloc d'omplir-nos de paperetes amb noms, m'enviessin currículums de tots els que es presenten, deixant a part els títols acadèmics que deuen aportar. M'agradaria saber on han treballat, en economia productiva: fàbriques, camps, agricultura, sanitat, restauració, comerç, entitats culturals sense enumeració. Així sabríem el que realment han aportat a la societat... Ah! i sobretot llistes obertes sense disciplina de partit, poder votar la persona pel seu ideal de compromís i sensibilitat. Doncs si repassem les hemeroteques veurem que molts de la «classe política» actuals són mentiders, mal educats, falsos i sense talla, que no han complert les seves promeses (algun sí, però són pocs). El que importa és la cadira, el sou i anar vivint de la rifeta. La gent els està perdent la confiança i la credibilitat. L'abstenció pot anar creixent i acabaran votant solament ells mateixos, el poble els haurà girat l'esquena i això podria portar un daltabaix polític. Tant me fa la República o Monarquia, fer neteja i fent endreça. I que la gent que faci política en aquest país sigui com ha de ser, com cal, honesta, sincera, preparada i treballadora pels demés i amb sous dignes però no exagerats.

Indignada

Ileana Pangulescu ULLÀ

Escric aquesta carta perquè avui he sortit indignada pel meu tractament dental que tinc contractat amb Vitaldent a Girona. No em sento ben tractada, no em sento escoltada, no em sento informada. Soc una clienta que m'haig de desplaçar des de l'Empordà i m'han d'acompanyar per manca de transport públic. En el moment de concertar la cita no ho tenen en compte, malgrat ho saben de cada sessió. No em sento respectada. Per què?

Vaig pagar molts diners per restaurar-me la boca, i trigaré anys a anar-ho pagant al banc, cosa que em representa un gran esforç personal i familiar. Per a mi és una necessitat bàsica que implica la meva salut i alimentació.

Ja porto quasi un any anant setmanalment per fer cures i reestructurar la boca, però es comporten d'una manera molt informal, desorganitzada i poc professional, sense complir horaris, sense fer la feina que diuen que faran, sense donar explicacions del perquè de les coses que m'estan fent i amb contestes poc correctes.

Em diuen que necessiten una màquina que han de portar des de Madrid i quan la tenen no la fan servir i la retornen a Madrid (?) i a mi em fan passar amb raons poc convincents.

Escric aquesta carta perquè no tinc resposta per part de l'empresa i no voldria que vagin entabanant la gent sense donar les explicacions pertinents.