Cartes

Jesús Domingo Martínez - Girona

Certament, considerar la pandèmia com un temps de prova pot ajudar a construir una societat més decent, que no descarti els que deixen de ser productius en termes mercantils. No n’hi ha prou de reconèixer, com en la crisi de 2008, el paper de molta gent gran, que, amb les seves pensions, van ser la taula de salvació de moltes famílies. Els ancians aporten pel que són, pels seus relats i les seves vivències. Per la fe que transmeten als seus nets, i pels consells plens de saviesa que regalen. Són, diu el missatge dels bisbes, el «tresor de l’Església i de la societat». Boniques paraules que molts aplaudiran i que va essent hora que comencem a traduir en fets.

Interessats pel domini de Catalunya

Joan Janoher Sadurni - Forallac

Els polítics espanyols volen valdre’s de les eleccions de Catalunya per intentar canviar el nostre tarannà. Un afany imperialista d’obtenir resultats dominants envers la nostra convicció ciutadana. Aquesta fal·lera massiva de criteris dispars és la forma i conseqüència de voler fer-se seu el territori català, com si d’un bastió és tractes. No s’adonen del que representa tota aquesta moguda i de l’enrenou que s’està gestant. Només nosaltres com a país tenim la clau per evitar aquest intent de domini. Ens cal ser el que fins avui hem demostrat, ser lleials al poble, sàpiguen el que volem.

Ells es manifestaran en propostes unionistes ombrejades de reformes de convivència, com si nosaltres fóssim en plena guerra social. Procurem, doncs, de seguir alertats sense deixar-nos enganyar, ja som prou madurs per decantar-nos a les seves úniques pretensions. La nostra sensatesa farà possible que llurs esperances ideològiques tendeixin al fracàs, atès que els principis com les arrels dels catalans no poden acceptar de cap de les maneres entrar en un comerç electoral, on les paraules seran només fum, i així haurà d’entendre’s, per evitar el que es proposen, dominar Catalunya.

Extrema esquerra

Maria Salip Calvó - Girona

Hi ha persones obcecades amb el que ells denominen extrema dreta, ja que avui dia està de moda ser d’esquerres, progres; ser de dretes està mal vist, defensar la vida, el matrimoni autèntic entre un home i una dona, l’altra és una unió de fet, que jo respecto i que tenen tot el dret d’unir-se, però amb un altre nom, ja que no és el mateix. El vertader perill per a la democràcia no és la dreta o extrema dreta, que defensa la llibertat, la propietat privada, la dignitat de la persona, sinó el comunisme que s’ho carrega tot. En quasi tots el països avançats europeus i als EUA no existeix el partit comunista, donat que saben l’horror i error que comporta aquest règim. Al llarg de la història han provocat més morts que les dues guerres mundials juntes (fets constatats). Aquí, per desgràcia, els tenim al poder. En lloc d’una socialdemocràcia a l’estil europeu, tenim un socialcomunisme. És increïble com l’autèntica esquerra permet aquest disbarat,anomenat sanchisme, l’esquerra més rància i antidemocràtica de tot Europa.