Tot fa dir, inclòs el tracking publicat diàriament aquesta setmana per El Periòdic d'Andorra, que les enquestes ofertes per diferents mitjans cap al final del període legal espanyol per donar-los a conèixer la possible photo finish de les catalanes no s'ha mogut encara que sí recull petites abrandades. El PSC, ERC i JxCat encapçalen els pronòstics demoscòpics en vots, però els dos darrers grups polítics en surten beneficiats en escons atès que les circumscripcions de Lleida, Tarragona i Girona es troben sobrerepresentades en relació amb la més poblada, la de Barcelona.
El balandrejar d'enquestes i de trackings es deu a diferents paràmetres: si el número de ciutadans amb dret a vot consultats és suficient o no per traduir les grans tendències en resultats tangibles com són percentatges de vot i número d'escons; si la tipologia de l'enquestat és l'encertada, qüestió no fàcil, més aviat complexa, sobre la qual s'edifica tota l'exposició; i si la «cuina», en base als antecedents que van mutant -per exemple, Cs no sembla que torni a guanyar en vots, sinó que els cedeix al PSC- admet correccions i, en aquest supòsit, si aquestes són les encertades o no, i endemés científiques o adulterades per motivació política. És a dir, el treball de camp i el treball de laboratori no sempre està ben fet i objectivament realitzat. D'aquí que les enquestes només siguin fiables a groso modo com a grans tendències del comportament del votant en un moment determinat i absolutament no fiables com a pronòstics vacil·lants que són.
GESOP ha vingut fent el treball demoscòpic pel Grup Prensa Iberica, en el qual s'integra Diari de Girona. Doncs bé, aquesta empresa va tenir la valentia de la humilitat quan va afirmar (i ho ha seguit fent des d'Andorra) que els «indecisos decidiran el guanyador». Afegeixo que, segons la meva pròpia experiència, d'indecisos n'hi ha fins al darrer segon i que també n'hi ha entre els electors que manifesten tenir decidit el seu vot però que en el fons dubten. En l'autoqüestionament hi trobem el perquè d'un canvi de papereta en el darrer moment. GESOP ho té dit així: «En definitiva, resulta molt difícil saber què pot ocórrer el 14-F. Existeix un fenomen anomenat ´espiral del silenci': una decantació dels electors que no es detecta. I aquesta decantació sigil·losa -en un o altre sentit- podria fer-se realitat al mig d'una emergència sanitària, econòmica i social inèdites i d'un procés sobiranista que no ha complert les seves expectatives però que ha deixat un dens pòsit de malestar». És d'agrair l'aclariment fet.
Per tant, i així també s'han expressat analistes experts en la sociologia del vot, res no està dat i beneit, ni tan sols avui, com digué Joe Biden moments després de tancar-se els col·legis electorals i donar-se a conèixer les primeres projeccions de vot. Totes les enquestes a peu d'urna apuntaven a la reelecció de Donald Trump. No fou així. L'olla havia bullit fins al darrer segon en l'espiral del silenci. Tantes coccions i tants xup-xups fan que haguem pogut constatar que el «tots contra Salvador Illa» segueix tan viu com viu era abans de començar la campanya electoral. Només faltava que els grups independentistes, JxCat, ERC, CUP i PDeCAT, signessin un document comprometent-se a no donar-li suport parlamentari per investir-lo president de la Generalitat. El mateix que va fer l'Artur Mas anant a Cal Notari (2006) per deixar constància que mai pactaria amb el PP i fer exactament el contrari quatre anys després. Geni i figura.
Si jo fos socialista estaria més que tranquil: la feblesa dels independentistes, manifestada en forma de pànic davant la potencial victòria electoral d'Illa i expressada en aquest document, és la major fortalesa del candidat del PSC. Potser per això, perquè Illa és la personificació d'un canvi necessari, les ganivetades entre ERC i JxCat han deixar pas a un acord postelectoral per formar novament govern amb l'ajut extern de la CUP, segons que venen publicant els mitjans. La tropa de mediocres i de vividors segueix cuejant.
