Era només qüestió de temps que Bola de Drac, la mítica sèrie d'animació japonesa que va triomfar a principis dels 90 a les televisions de mig planeta, la mateixa que va copsar més d'una generació, i que a casa nostra -a més- va ser emprada com a eina efectiva per a la normalització lingüística, acabés sent censurada. Ha passat a València, terra de falles, paelles i sastres, que a través d'À punt, la seva suposada nova televisió pública, s'ha posat exquisida amb la qualitat que hauria de projectar la nova televisió del s. XXI, i l'ha censurada atenent al fet que no es correspon amb els nous codis televisius de gènere i valors infantils. De res ha servit que molts haguessin reclamat el retorn de la sèrie a la televisió valenciana, i que fins i tot la plata?forma Bola de Drac en Valencià aconseguís que Ximo Puig, l'actual president de la Generalitat Valenciana, es comprometés a recuperar-la fa uns anys. De fet, ha estat Compromís, el seu propi partit, un grup suposadament progressista, qui ha presentat la petició. Però no és no, perquè els responsables d'aquesta nova televisió han preferit erigir-se en l'exèrcit de la censura vermella per repel·lir el retorn de Son Goku i companyia a les llars valencianes.

Irònicament, Tele 5 ha estat emetent, durant aquesta última setmana, una docusèrie de Rociíto, la filla de la Jurado, la de Se nos rompió el amor, on aquesta declarava, amb un posat que arrasaria als Razzies, com va ser víctima de maltractaments per part del seu exmarit fa més de 20 anys. És tanta la veracitat de la confessió, i les condicions i el context mediàtic en què s'ha fet tot, que la ministra d'Igualtat ha sortit a defensar-la sense ni plantejar-se la possibilitat que tot pogués ser el xou mediàtic de sempre. Molt propi dels misàndrics valors que en realitat representa. No importa que a Tele5, l'èxit ?d'audiència s'obtingui a costa de la men?tida, la frivolització, la manipulació, ?l'engany i la fatxenderia emocional en horari in?fantil; el que al televident li importa és que Bola de drac és una sèrie ultra??vio?lenta, sexista i demodé per les noves ?ge?ne?racions que els podria generar un trauma. I a tot això, el reggaeton sense prohibir-se.

Sí, ja sé que una cadena és pública i l'altra, privada, però tant li fa. Des de les altes esferes, urgeix la creació d'un ens independent que controli i reordeni la televisió amb sentit comú, tant a la pública com a la privada, que depuri i posi seny a l'absurda i estúpida normativa política, que n'avaluï els continguts segons públics i franges horàries, i que sobretot imposi sancions exemplars als continus abusos ideològics i comercials dels quals són víctimes els seus televidents. Sí, també sé que amb els polítics pel mig, tot això és demanar massa. És més fàcil censurar Bola de Drac dient que ja no s'ajusta als nous temps, tot aplaudint la nova última frivolité de Tele5.