Cartes

Marta Armillas Guardiola BESALÚ

El batxillerat, la via més comuna per poder accedir a un grau universitari, molts estudiants no saben el motiu pel qual l'estan cursant. Pot ser per decisió pròpia, decisió dels pares, pressió social, o bé perquè tenen molt clar el seu futur. Parlant de la pressió social, és un conflicte molt influent davant de les decisions dels joves. Molts tenen la idea que per haver de cursar un cicle mitjà o superior són inferiors als alumnes de batxillerat. Per això, s'ha d'inculcar a la societat que aquest pensament és del tot erroni. A més a més, està comprovat que la majoria de les universitats asseguren que aquelles persones que arriben havent cursat un cicle especialitzat en la seva carrera estan més ben preparades que els alumnes de batxillerat.

Escollir bé el teu futur és un altre tema important. Durant els dos anys que curses batxillerat has d'escollir el teu futur, fent front a totes les inseguretats d'un alumne de setze anys! És realment el que vull estudiar? Em farà feliç treballar d'aquesta feina? Tindré un bon futur? Què passarà quan arribi al món laboral?

Hi ha tot un cúmul d'incertesa que a molts alumnes els ha causat ansietat, estrès o fins i tot els ha portat a deixar el batxillerat. Tot amb la finalitat d'examinar els teus coneixements en un examen: la selectivitat.

No anem bé

Paquita Tatxé OLOT

Tenint el que tenim aquí a Olot, i a la resta de Catalunya, no podem anar bé.

Aquí a Olot tenim un regidor que es diu Güell i fa el que li dona el gust i la gana (no pot fer-ho però ho fa).

A mi em va dir que anés a les 9 del matí a l'ajuntament, i quan estic asseguda em diu: «No vinguis mai més a aquest ajuntament i ni truquis mai més, tampoc em paris pel carrer».

L'ajuntament és del poble, aquest home no ho té ben entès. Cobrant el que cobren, el que han de fer és arreglar les coses.

A la zona industrial on estic jo, hi ha unes furgonetes que hi són matí, dia i nit i no les toca, perquè no li dona la gana.

Com es pot anar bé amb un element així. El que han de fer és treure-ho.

Les famílies són les grans protagonistes

Enric Barrull Casals GIRONA

Com hem pogut comprovar un cop més en aquest temps de crisi provocada per la pandèmia, la família té un protagonisme singular i insubstituïble en l'ajuda i la cura de cada un dels seus membres, en particular dels joves i de la gent gran. Per això, l'Església vol acompanyar les famílies en cadascuna de les seves alegries, de les seves esperances, de les seves ferides i debilitats. Sabent, a més, que les famílies són les grans protagonistes del nou testimoni de la fe que la nostra societat espera i necessita.

D'acord amb l'Exhortació Amoris Laetitia, de la qual s'ha complert el V aniversari, l'Església pretén presentar amb nou vigor la bellesa del matrimoni i de la família, en un moment en què, d'una banda, hi ha un gran desig de família, però també molta objecció al matrimoni per part dels joves. Promoure la seva dimensió social i la seva capacitat educativa, i conrear el diàleg entre generacions, són alguns dels objectius d'aquest any que començava el passat 19 de març.