Sento vergonya i gairebé fàstic per l’estat de brutícia i deixadesa que pateix la meva ciutat, Girona, per la gestió incompetent o presumptament dolosa del govern de la seva il·lustríssima alcaldessa Madrenas. En tan sols una dècada de governs convergents i new convergents la ciutat ha arribat a un grau de decadència vergonyós, amb tres serveis públics que destaquen pel desgovern: la neteja, la jardineria i la il·luminació. La desídia en la neteja dels carrers i places més enllà de nucli històric és evident, amb papereres plenes que no es buiden, voreres amb cagades i pixades de gossos que no es netegen en dies, carrers que no passen les màquines d’aigua i desinfecció en setmanes. La incúria en la jardineria és insultant per l’estat d’abandó dels jardins i places amb arbustos morts, flors seques, branques caigudes i la instal·lació de reg inservible. La invasió de males herbes pels carrers, parterres, voreres i fins i tot ponts és ignominiós per a la ciutat que projecta el Temps de Flors. La manca d’il·luminació en moltes zones de la ciutat és una irresponsabilitat de l’Ajuntament, que la ciutadania, en especial joves, que caminen de nit pels carrers de Girona tenen sensació d’inseguretat. Suposo que la seva il·lustríssima alcaldessa no ho experimenta. L’incivisme de part de la societat que no recullen els excrements dels seus gossos, diposita les bosses d’escombraries en papereres, pintades i grafits a tot arreu... se suma la manca de neteja, professionalitat dels serveis de jardineria i la irresponsabilitat del consistori que no contracta el personal adequat o suficient. Girona ja no enamora com abans, la ciutat està trista, bruta i abandonada per la deixadesa del Govern de Madrenas, més interessada en la decoració groga i canvis de noms de carrers i places, per a satisfacció dels seus amb els impostos de tots.