Cada vegada vivim més immersos en una societat empobrida que va perdent actius i valors. El consum desmesurat contribueix sovint a la pèrdua de determinats valors. Més concretament, la incitació al consum. Avui som dijous 23 de setembre. Falten exactament tres mesos i un dia perquè arribin oficialment les festes de Nadal. Doncs bé, des de fa uns dies els prestatges d’una botiga del centre de Girona són plens d’objectes de decoració nadalenca, postals, paper de regal, barrets de pare Noel... Veure-ho per creure-ho. Fa mals d’ulls només de veure-ho. Ja no és que fem Pasqua abans de Rams és que al final desvirtuem totes les festes i tradicions. On ens porta això? Doncs està clar que enlloc. És pur consum. Si no respectem el calendari a l’hora de complir amb determinades celebracions no anirem enlloc. Quan vam començar la pandèmia ens omplíem la boca dient que això ens ajudaria a canviar, a ser millors, que les coses serien diferents... doncs no. I en pocs dies veurem també les lleixes dels supermercats amb torrons, polvorons, neules... i quasi encara anirem amb màniga curta. La societat va massa ràpid i els autèntics culpables som nosaltres mateixos. Nosaltres som, desafortunadament, els que trepitgem l’accelerador i volem que tot vagi més ràpid. I si frenem?
