1El Barça no és un club. És una idea. Johan Cruyff i Joan Laporta han encarnat millor que ningú aquesta idea. És fals que aquesta idea sigui Catalunya. Catalunya pot formar part d’aquesta idea, però no és essencial en el Barça. El que en essència és el Barça és guanyar fent les coses d’una determinada manera, i en cas de dubte el que importa és la manera. L’essència del Madrid és guanyar. L’essència del Barça és tenir raó.
Catalunya ha estat una startup incubada pel Barça, i no a l’inrevés. I ho és encara, però ja no funciona perquè Catalunya ha deixat de tenir raó. El Barça amb Laporta torna a tenir raó, i per això Ronald Koeman és encara avui l’entrenador: no perquè tingui a Cadis la seva darrera oportunitat sinó perquè el president encara no ha trobat el substitut que encarni a la manera de Rijkaard i Pep la seva idea, la seva manera de tenir raó. Quan el 2008 va superar pels pèls la moció de censura i la dimissió de mitja junta, molts dels que l’estimen li van suggerir que fitxés Mourinho d’entrenador, que manifestament s’oferia. La resposta mítica de Laporta, al desaparegut restaurant Drolma, fou: «Si al món quedés un sol entrenador i fos Mourinho, el Barça jugaria sense entrenador».
Laporta té la idea del Barça al cap i al cor. S’estima més fracassar estrepitosament a renunciar a tenir raó. No sé qui serà el nou entrenador, però ens sorprendrà a tots, i respondrà a una determinada manera de fer les coses molt més que a un consens o a una acreditada trajectòria.
Va arriscar amb Frank i Pep i ara ho tornarà a fer. És així com estima el futbol i com estima la vida. També és així com estima Catalunya, però Catalunya fa anys que ha decidit perdre i jugar com un equip gasiu i miserable que perd el temps i només té el recurs del cadenat i la puntada. El nou entrenador que el Barça anunciarà en els propers dies o potser hores vindrà amb el repte de fer d’aquests nois que pugen els millors futbolistes del món. Hi haurà inconvenients, hi haurà ensopegades, hi haurà resultats que no seran encara els que esperàvem, però ja aquesta temporada veurem meravelles que ara mateix no som capaços d’imaginar i la que ve el Barça estarà en condicions de guanyar qualsevol competició. Puc semblar exagerat. Ho admeto. Però conec aquest president, conec aquest club, el talent emergent és sensacional i li falta poc per eclosionar.
2. A banda del projecte esportiu, que el nou entrenador ha de concretar, hi ha la revolució social que el Barcelona necessita i que passa perquè mai més els socis no tornin a prendre cap decisió. Espero que les eleccions que Laporta guanyà el passat mes de març siguin les darreres que mai més aquest club torni a celebrar. El soci del Barça és la pitjor malaltia que la institució ha patit al llarg dels anys. El soci del Barça és el col·lectiu que pitjor ha votat en l’Occident lliure, i quan ha encertat ha estat de casualitat. Els votants de Bartomeu i de Rosell haurien de ser immediatament expulsats del club, després de demanar perdó de genolls al centre del camp el dia que vingui el Madrid. Quina fosca gentola, tan nefasta. Hauria de caure’ls tota sencera l’acció de responsabilitat, hauríem de fer amb el seu patrimoni el que ells han fet amb el nostre.
El Barça –i el president Laporta ho entén i ho sap– no pot continuar sent dels socis i és molt millor que estigui en mans d’empreses i fons d’inversió solvents que prenguin decisions raonables i decents. Aquest club no només no podrà créixer, sinó que morirà, si no s’extirpa el tumor dels socis i les assemblees de compromissaris, aquest humiliant òrgan de prendre decisions, farcit de dements i de tarats. Necessitem diners, necessitem directius intel·ligents, necessitem patrocinadors que entenguin el món de l’espectacle i l’entreteniment i que el Barça ha de competir amb Disney i Netflix. Necessitem, tant com un nou entrenador que ens inspiri i ens ajudi a tornar a tenir raó, un club amb una estructura creïble, sòlida, allunyada del renec, la ignorància i l’obscurantisme. I aquesta fatalitat que du cosida el soci del Barça al seu deplorable protagonisme, que no només podria ser fulminat en els darrers mesos, sinó que cal que ho sigui.
El president Laporta ha heretat un equip vell i coix, caríssim, curull de barruts que volen passar per símbols que estimen el Barça i només s’han dedicat a extorquir-lo, a gallejar-lo, i ells són els culpables d’aquesta degradació. Culpables amb tota la culpa, amb tot el cinisme, amb tota la manca de pietat i del mínim amor que han demostrat pel Barça arrambant amb tots els recursos a canvi de cap qualitat ni tan sols presentable. És cert que no són els únics culpables, perquè Bartomeu i Rosell, i els milers de socis que els votaren ho són igualment i hauran d’arrossegar la mateixa vergonya per sempre.
Fer net i construir de bell nou no és res que el president Laporta no estigui acostumat a fer, i podent presentar un admirable full de serveis.
