Fa cinc anys, quan la Comissió Europea va presentar un paquet de mesures per fomentar la transició energètica, posava l’accent en la necessitat de simplificar els tràmits administratius per tirar endavant projectes d’energia renovable. La indefinició i falta de valentia política del govern català ha situat Catalunya a la cua pel que fa a generació d’energia renovable. Aquesta setmana hem assistit a un nou salt al buit: la presentació d’un decret pensat per frenar l’oposició d’alguns sectors ecologistes i de part del territori, però amb voluntat de que prosperin algunes de les grans instal·lacions que ens fan falta. De moment, ni les empreses promotores ni el territori estan satisfets. Tant de bo m’equivoqui, però no crec que la normativa aconsegueixi l’objectiu de reactivar el desplegament de les renovables després d’una dècada d’aturada.
També aquesta setmana, s’ha donat llum verda tramitació i aprovació d’un pla d’habitatge que la majoria de municipis haurà de disposar d’un mínim d’un 15% d’habitatges socials d’aquí a 20 anys. L’objectiu de multiplicar per cinc el parc de lloguer social és tan ambiciós com impossible de complir sinó va acompanyat de recursos necessaris per tirar-ho endavant. I la memòria econòmica que acompanya la conselleria de Drets Socials és, de moment, només una carta als Reis.
