L’altre dia, vaig anar a «caminar» pel mar. L’aigua està freda i per tant no em banyo però si que m’agrada anar per a les roques, passar per llocs poc profunds tot vorejant i observant la seva fauna. Ja no és veuen massa peixos, però si, algunes engaroines, anemones, etc. Un espectacle que quan no bufa el vent i no hi ha onades, tot plegat fa que la transparència marina sigui total. El que no m’esperava gens ni mica és que de cop, aparegués un immens pop a prop de les meves vambes blanques! Està clar que no feia gens de soroll, per tant, la sorpresa de la seva aparició va ser majúscula. El més curiós va ser el què va passar després. Lluny de marxar del meu costat, volia jugar! em donava una de les seves fantàstiques potes com si volgués saludar-me. I així va ser. Finalment se’n va anar. Evidentment no em vaig ni plantejar de pescar-lo. Impossible pensar de menjar-me un ser tan sociable!
