Si no s’actua amb determinació, ens estem jugant la nostra última oportunitat, literalment, de canviar el rumb de les coses». No són paraules d’una persona qualsevol; són paraules del mateix Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, dies abans d’inaugurar la Cimera del Canvi Climàtic de Glasgow (COP26), del passat mes de novembre.

El nostre estil de vida va associat al consum massiu de recursos i a la crema de combustibles fòssils. Provocant esgotament de recursos, impactes ambientals i socials, pèrdua de biodiversitat i el famós Canvi Climàtic.

En només 10 anys, al ritme d’emissions actual, arribarem al màxim d’emissions desitjat per no superar els 1,5ºC d’augment de temperatura. Si no ho frenem immediatament, convenen els científics, les conseqüències del Canvi Climàtic seran catastròfiques per les nostres societats.

Paral·lelament, ja fa uns mesos que patim desabastiment de productes, alguns d’ells bàsics: medicaments, xips (imprescindibles pels cotxes elèctrics o per infraestructures renovables), materials de construcció, metalls, o, fins i tot, begudes alcohòliques. La crisi d’alguns materials i, sobretot, de combustibles, ens ha abocat a aquesta situació.

A conseqüència, i a les portes de l’hivern, el preu de l’energia ha augmentat fins a nivells històrics, fent encarir, de retruc, molts altres productes i deixant moltes persones en situació de vulnerabilitat al no poder fer front a les despeses de llum, gas, habitatge o aliments bàsics.

Ens trobem, doncs, en un context en que el canvi climàtic i l’escassetat de recursos ens hauria de fer replantejar, com a societats, com afrontar aquesta situació i com pal·liar-ne els efectes de manera justa.

I davant d’això què fan les institucions i els governs?

«Bla, bla, bla». Miren cap a una altra banda. No atenen a la crisi climàtica. No es fan càrrec de la realitat. Ignoren les dades. Fan promeses buides i ens abandonen. No neguen el canvi climàtic, fins i tot apliquen altes dosis de maquillatge verd (o greenwashing) en les seves polítiques, però segueixen apostant per les mateixes fórmules de sempre: el creixement econòmic al centre de la vida.

I aquesta campanya nadalenca ho hem tornat a veure: les administracions impulsant campanyes de consum desmesurat amb diners públics. Malgastant grans quantitats d’energia i recursos, mentre a famílies i barris sencers els tallen la llum. Amb l’afegit de regalar els nostres diners a multinacionals que especulen amb el preu de la llum i es lucren amb un bé de primera necessitat.

Davant d’això, les persones, la societat sencera, ens hauríem de rebel·lar i dir Prou! Se’ns acaba el temps, però encara tenim una última oportunitat. I no podem permetre que governs i institucions la malbaratin.

Cal apostar per un model de decreixement material en que s’incentivi el comerç local i responsable, lliure d’explotació i no contaminant. Unit a un consum just i sostenible, prioritzant la reducció de residus (compartint i allargant la vida dels productes i materials per facilitar la reutilització). Cal acabar amb la privatització dels serveis i productes bàsics per la vida (aliments, energia, medicaments, cures…) i democratitzar la seva producció. Tot això vol dir que l’únic camí possible és posar al centre la vida i els seus cicles, en comptes d’explotar els recursos i els éssers com si fossin il·limitats. Només un model econòmic-social sostenible que té cura de la natura i respecta els límits biofísics del planeta pot assegurar i protegir la vida.

Per qui no ho hagi entès encara: això no va de salvar el planeta o altres espècies; va de salvar-nos a nosaltres, l’espècie humana. Comencem a remar per canviar de rumb?

Reduïm el consum, millorem la vida. Aquest Nadal, regala vida!