A principis de l’estiu passat Diari de Girona em va publicar un article en el qual mostrava la meva total discrepància amb les opinions exterioritzades per diferents portaveus autoritzats d’associacions turístiques gironines públiques i privades que, en major o menor grau, asseguraven que, malgrat la pandèmia, la temporada 2020 seria bona. En aquest moments, quan finalitza l’any, el temps, que és jutge suprem, s’ha expressat i ens ha dit que si bé ningú discuteix que la temporada 2020 va ser una vertadera catàstrofe pel sector hoteler i que en realitat podríem dir, sense por d’exagerar, que vàrem tenir un estiu turísticament inexistent, li ha seguit un altre, el de 2021, si no tan dolent com el de l’any passat, sí que ha estat pèssim, la qual cosa queda palesa atès que a Catalunya no ha vingut ni el 40% dels turistes que ens varen visitar l’any 2019. El mes d’agost va ser un miratge que va deformar la realitat, ja que, ni de lluny, va salvar la temporada com molts opinadors imprudentment optimistes havien vaticinat, doncs el turisme de proximitat tant l’espanyol com el català ni de bon tros ha estat suficient per emplenar el buit que varen deixar els nombrosos estrangers que, seguint instruccions dels seus respectius governs, aquest estiu varen decidir quedar-se a casa seva.
Si ens cenyim al sector de l’hoteleria pura –la restauració, i les cases d’agroturisme i similars l’estiu passat han rodat una altra pel·lícula completament diferent–, la temporada pels hotels de gran capacitat, ubicats quasi tots ells ben al sud de la província de Girona i també uns quants al nord, la major part dels qual depenen dels clients que els touroperadors els hi confien, la temporada ha estat dramàtica fins el punt que àdhuc alguns d’ells, aquest estiu ni tan sols han obert. Quant a l’hoteleria de tipus familiar formada, generalment, per establiments de menor capacitat molt freqüent a la resta de la Costa Brava, amb encertada expressió feta pública pel President de la Federació Provincial d’Hostaleria, l’Antoni Escudero, «únicament hem salvat els mobles». Entenc que el que vol dir el President és que el compte de resultats d’aquest tipus d’establiments no ha estat negatiu però que tampoc ha estat per tirar coets ni en el millor dels casos. I jo, pel meu compte, hi afegiria que en alguns casos ni tan sols això.
Fruit d’aquesta delicada situació, només a Catalunya hi ha uns 114 hotels en venda, dels quals una quarantena són a la província de Girona, sense comptar els que també es poden comprar a través de canals confidencials. I, com era de témer, el voltors no han trigat a aparèixer apuntant les seves grapes sobre aquests establiments en forma de fons d’inversió amb la malsana intenció de treure guany de situacions dolentes. La seva pretensió no és altra que buscar empreses amb la respiració assistida i intentar adquirir a preu de parracs hotels que a causa dels dos anys successius de crisi molt greu estiguin amb l’aigua al coll i necessitin vendre. Busquen establiments majoritàriament grans, tant a ciutats com a la costa i ben situats, amb la intenció de si es tracta d’hotels relativament nous cedir la gestió a un grup especialitzat del sector, i si es tracta d’edificis antics amb les instal·lacions arcaiques, enderrocar-los i en els solars resultants construir-hi blocs d’apartaments. Però aquest especuladors que el que busquen són gangues tenen un problema que, pel que es veu, no han detectat i és que la gran majoria d’hotelers gironins no vendran les seves respectives finques si no és al vertader preu de mercat.
Com que a hores d’ara de cara al proper estiu ningú sap el que passarà amb el maleït Covid-19 i quines seran les disposicions que prendran les autoritats sanitàries tant de l’Estat espanyol com les autonòmiques i les europees, ara seria molt agosarat fer prediccions per la propera temporada. El millor que podrien fer els portaveus de les associacions hoteleres i turístiques en general, és estar a l’aguait i romandre en silenci fins que la situació respecte a la propera temporada estigui ben clara. Si ho fan així evitaran tornar a fer el ridícul.
