Netflix, una de les més conegudes plataformes d’emissió de pel·lícules, sèries, documentals i tota mena de contingut audiovisual per streaming, és a dir per internet i de pagament, ha fet públic que el film més vist arreu del món a les vacances nadalenques ha estat Don’t look up, estrenada un mes abans a les sales de cinema amb el títol No mires arriba. La pel·lícula adopta un to de paròdia i esdevé una paràbola, una mena de metàfora sobre l’actitud del món polític i econòmic davant del fenomen de l’escalfament de la terra i el canvi climàtic.

La pel·lícula té tots els ingredients per triomfar. Des de Meryl Strep i Leonardo DiCaprio, tot un reguitzell de figures de Hollywood, algunes amb cameos i petites intervencions, descrivint el procés que s’engega per salvar la humanitat quan uns astrònoms «de províncies» descobreixen un asteroide que va directe a impactar a la Terra. Més gran que aquell que fa milions d’anys va acabar amb els dinosaures. Aquesta mateixa pel·lícula ja l’hem vist moltes vegades. Fins i tot n’hi ha una, Deep Impact, en la que Morgan Freeman, actor que fa de Tom Beck, el president dels Estats Units a la ficció, explica en només dos minuts i mig de formidable comunicació política el descobriment de l’asteroide que s’aproxima a la terra, que pot passar, com es preparen per evitar-ho, etc. Igual que els panegírics de dues hores que ens feia Sànchez durant la pandèmia tots els dissabtes a la tarda o les del trident de consellers de la Generalitat cada migdia. Igual.

No faig cap spoiler, és a dir no descobreixo l’argument, si els hi dic que la part més curiosa de la pel·lícula és com presentar la resposta del sistema a aquesta amenaça, fent prevaler els seus interessos a curt termini davant del risc cert de que la humanitat sucumbeixi sinó es prenen les mesures adequades per desviar el meteorit. En realitat la història de l’asteroide n’amaga un altra, sense citar-la, que és la del canvi climàtic i que davant de les evidències científiques els governs i les grans cooperacions actuen pensant en el curt termini, maximitzant els avantatges polítics i els beneficis econòmics. De fet sempre he pensat que els que s’han fet rics contaminant ara es faran rics descontaminant.

Quan i com es produirà la fi del món és una pregunta que al llarg de la història s’ha fet la humanitat i que aquells que s’han obsessionat amb tenir una certa resposta han elaborat tesis ben diverses. Totes molt menys literàries que el terrible relat de Joaquim Ruyra, La fi del món a Girona. Quan vaig començar a romandre, de jovenet, a la redacció d’aquest diari, al xalet del número 29 del carrer de Barcelona, a vegades apareixien personatges a qui els hi faltava un bull proposant tota mena de idees al respecte i on no faltava la presència dels extraterrestres. Quan ens vam instal·lar en un polígon industrial de Fornells de la Selva, la necessitat del cotxe ja dissuadia a aquests valents i varen disminuir les visites.

Quan treballava a la televisió, la relació amb aquesta gent era al despatx i amb una recomanació, sovint oficial, per rebre a un parent, amic o cunyat d’una persona prou seriosa i amb càrrec ministerial que el patrocinava. Llavors ja no li podies assenyalar a l’individu el camí escales avall com passava al diari, sinó que l’havies d’escoltar una estona. «Nada, tú lo recibes y que te cuente, así me dejas bien», em demanaven, ignorant del paperot que feia el personatge en demanar-ho. Fins i tot a la televisió vaig tenir un col·laborador que tenia alguns problemes psicològics o psiquiàtrics. Alternava episodis de normalitat amb altres d’excentricitats i al·lucinacions. Les seves tesis sobre la fi del món abraçaven la doctrina dels maies que ho situava al 21 de desembre del 2012.

Cada 21 de desembre aquella persona tenia un mal dia perquè entrava en una mena de trànsit. En una d’aquestes efemèrides, als anys noranta, el departament de seguretat, els bombers i jo mateix l’haguérem que baixar de la terrassa de Torrespaña on estava invocant al sol despullat de pèl a pèl i amb gran risc de caure. Ha passat el 2012 i de pas les correccions posteriors per mals càlculs que ho fixaven al 21 de desembre de 2021. De moment el que saben els científics és que l’univers es va crear amb una gran explosió, el big-bang i que el sol deixarà d’escalfar la terra, impedint tota vida, d’aquí 5.000 milions d’anys. Aproximadament. Creació i apocalipsis. Al final resultarà que la Bíblia tenia raó.