Si heu pogut veure l’exitosa pel·lícula Don’t Look Up (No miris amunt) estrenada recentment a Netflix, segur que no us haurà deixat indiferent. En aquest film, quan dos científics astrònoms descobreixen un gran cometa que pot xocar amb la Terra i acabar amb la humanitat, la reacció de les elits polítiques, de molts mitjans de comunicació i fins i tot d’alguns responsables d’institucions científiques és respondre amb sarcasme i incredulitat (ningú vol mirar amunt cap al perill). Al final de la pel·lícula, fins i tot els «negacionistes» admeten el crit desesperat dels astrònoms, però ja és massa tard per a trobar una solució. Tot i la seva simplicitat i to còmic, la pel·lícula conté missatges interessants per entendre com s’estan gestionant els reptes mediambientals i de salut contemporanis, tant a nivell planetari com a nivell regional i local. La pel·lícula ens proposa el repte de com difondre un missatge científic a la societat en una època dominada per les fake news, les estratègies i desavinences polítiques, la parcialitat d’alguns mitjans de comunicació i els interessos econòmics de les grans corporacions que pressionen els poders públics. Aquesta comèdia satírica ens pot ajudar a entendre com s’estan afrontant des de problemes globals com el canvi climàtic i la contaminació, fins a problemes a més petita escala com la conservació dels deltes, de les llacunes costaneres, dels boscos, dels llacs de muntanya i d’altres zones amb molta biodiversitat, tant terrestres com marines.

En aquest sentit, quan un grup d’especialistes en diverses temàtiques marines vam redactar fa uns mesos un manifest científic advertint dels perills substancials per a la biodiversitat marina i el paisatge natural davant la possible instal·lació d’un megaparc eòlic marí a les aigües de Cap de Creus/Golf de Roses, pensàvem que la nostra veu podria ser escoltada per tots els polítics i gestors. Malgrat que ens hem esforçat a explicar en diferents jornades, tertúlies, conferències i articles als mitjans de comunicació la multiplicitat de riscos ambientals d’aquest megaparc, ens trobem sovint amb el silenci com a resposta. Malauradament, molts intenten mirar cap a un altre costat mentre el patrimoni natural i paisatgístic és menystingut. Hem insistit en la necessitat de preservar uns hàbitats i unes espècies marines que no només són essencials per a la nostra salut i benestar sinó també, precisament, per a mitigar el canvi climàtic i per a l’adaptació dels ecosistemes marins a aquest canvi. La nostra petició de tenir en compte el Principi de Precaució (establert en la normativa europea), el bon estat ambiental del medi marí i l’enfocament ecosistèmic a l’hora de valorar els megaprojectes d’eòlica marina en indrets d’especial fragilitat ecològica com el Cap de Creus/Golf de Roses, que té unes característiques oceanogràfiques molt particulars, una elevada biodiversitat marina i un gran valor paisatgístic, no està essent prou escoltada. Això, malauradament, s’ha fet palès fa poc a la Comissió Climàtica del Parlament de Catalunya, que ha adoptat una posició que sembla favorable al megaparc eòlic de Cap de Creus.

És molt preocupant observar com els riscos ambientals no es tenen en compte quan s’opina sobre la conveniència d’aquests parcs eòlics. Es fa difícil d’entendre que es parli amb superficialitat i parcialitat del possible impacte sobre uns ecosistemes marins que són essencials per a la productivitat biològica i la generació de recursos naturals a la costa catalana. La pandèmia de la Covid-19 ens ha demostrat que escoltar els experts de tots els àmbits del coneixement científic ajuda a proposar les millors solucions i respostes per afrontar els gran reptes.

No podem començar la casa per la teulada. No es pot lluitar contra el canvi climàtic en detriment de la biodiversitat. No es pot continuar planificant l’energia eòlica marina sense haver complert el mandat europeu i internacional de protegir el 30% dels nostres mars. Encara que es fes un vestit a mida per als parc eòlics marins com el projectat a Cap de Creus, l’afectació als espais marins protegits de la zona pot ser important i irreversible. Perquè si no mirem també el fons i continuem ignorant els missatges dels experts, no es podran veure ni valorar els perills que, com a la pel·lícula de Netflix, ens poden fer naufragar.

(*) i Elisa Berdalet, Josep Vila, Ana Sabatés, Rafael Sardá, Alberto Olivares, Jordi Solé, Josep Maria Gili, Antonio Turiel

Investigadors de la Universitat de Girona, CSIC i Universitat de Barcelona