Les eleccions franceses del proppassat diumenge oferiren dos grans triomfadors, amb el permís de Jean-Luc Mélenchon, i aquests foren: Emmanuel Macron i Marine Le Pen, que es jugaran la presidència de França el proper 24 d’abril.

Els gran perdedors foren els partits tradicionals. Els fundadors de la República es repartiren només un 7% de vots. Mentre Anne Hidalgo (PS) fou escombrada del mapa polític amb un 1,7%, Valérie Précesse (ER) s’hagué de conformar amb un 4,8%.

Macron amb un 28,3% i Le Pen amb un 23,3% passen a la segona volta en una contesa frenètica que pot ser molt disputada. Els propers quinze dies no seran aptes per a cardíacs.

L’actual president no tindrà mes remei que remullar-se i fer campanya, tot visitant la majoria dels departaments francesos. A París els restaurants de luxe són plens de gom a gom, Macron els freqüenta sovint i part de l’electorat el veu com a representat de les elits. No ha fet campanya i no ha recorregut el país com han fet els seus contrincants. S’ha centrat en Europa i amb la guerra que pateix Ucraïna, la qual cosa ha provocat que molts francesos no el veiessin com un autèntic candidat. Els seus vint punts d’avantatge de fa unes setmanes sobre Le Pen es reduïren considerablement. Amb tot, és el gran favorit en el duel contra la candidata ultradretana.

Marine Le Pen ja no fa por. L’aparició d’Eric Zemmour la posicionà en el camp de la moderació i en algunes intervencions intentà imitar el discurs de Jacques Chirac. La cap de llista del Reagrupament Nacional destacà pel seu populisme i les seves bones relacions amb Putin no la perjudicaren gens ni mica.

Pretén encetar una nova etapa basada en el passat. En un passat on no compten massa els drets dels ciutadans, sinó que allò que compta és que les famílies puguin gaudir d’una llar, cotxe i vacances d’estiu. Però en els mítings parlà de la cistella de la compra, del poder adquisitiu, del preu de la benzina, de la crisi energètica i de rebaixar l’edat de jubilació dels treballadors. Aquestes són qüestions del dia a dia que en aquesta primera campanya Macron en defugí i amb algunes propostes poc atractives com la d’ augmentar l’edat de jubilació.

A mesura d’anar visitant pobles i ciutats, Marine Le Pen s’ha convertit en un personatge simpàtic que no té res a veure amb el seu pare i les famoses excentricitats.

Malgrat el seu discurs antieuropeista s’ha guanyat la batalla de la proximitat, dels sentiments. I prova d’això és que el món rural l’ha votat massivament. Els pagesos francesos són els grans beneficiats de les subvencions dels fons europeus i no els importa donar suport a una candidata totalment distanciada de la Unió Europea.

Les eleccions franceses seran decisives en el futur d’Europa. Avui Emmanuel Macron és el seu autèntic líder, una vegada desapareguda la figura d’Angela Merkel. De triomfar les tesis de Le Pen la democràcia restaria tocada de mort. És per això que des d’ahir mateix Macron s’ha posat les piles i ja fa campanya en feus difícils com el de Pas de Calais.

Mentre Hidalgo, Pécresse i Mélenchon ja demanen el vot per al president, tot allunyant-se del discurs lepenista de pau, ordre i desenvolupament.

I quan totes les formacions franceses s’allunyen de la ultradreta, a Espanya el PP fa el seu primer pacte a Castella-Lleó amb Vox, un partit que nega la violència de gènere i el canvi climàtic, que vol ordenar la immigració i que pretén il·legalitzar partits polítics i suprimir les autonomies. Un gravíssim error d’un Feijóo que no ha estat prou valent per marcar distàncies amb la ultradreta i que a la llarga es pot veure superat pels esdeveniments