Solen dir que els joves ho tenim més fàcil, ja que hem nascut en un món molt millor que el dels nostres pares.
Ens diuen que hauríem d’estudiar per tenir un futur millor, però no ens diuen que el cost d’aquests estudis moltes vegades queda fora del nostre abast, tampoc ens diuen que la majoria de vegades hem de compaginar els estudis amb treballs, la majoria precaris, per a poder afrontar-los. Ens demanen experiència laboral, però a la vegada no contracten a qui no la té, així doncs, com s’aconsegueix l’experiència laboral? Som criticats per independitzar-nos tard, però com podem mantenir una vida independent amb treballs precaris i estudis fora de l’abast econòmic?
També ens demanen, entre tantes altres coses, que siguem joves. Però la meva pregunta és, som els joves realment capaços de gestionar tota la pressió a la qual ens sotmeten? És tot això una realitat o sembla ficció?
