Amb els ulls ennuvolats per la ignorància, el fanatisme i la cobdícia, en arribar a Mèxic, els espanyols van destruir un valuós patrimoni de la humanitat, privant així a les futures generacions, d’importants dades referents a les extraordinàries civilitzacions que havien prosperat a Centreamèrica. 

El pare Burgos, testimoni del segle XVI, descriu la destrucció per fra Benito, primer missioner d’Achiotlán, d’una maragda sagrada en què apareixia tallat un ocell amb gran mestria, i una petita serp enrotllada i disposada a atacar. Era una gemma molt rara, sense cap tradició referent a l’origen de la seva veneració i adoració. 

Moctezuma va oferir a Cortés uns calendaris circulars, grans com a rodes de carro, un de plata massissa i l’altre d’or pur. En ambdós apareixien gravats uns bells jeroglífics. Cortés va fer que els fonguessin i convertissin en lingots. 

«Juan de Zumárraga, bisbe de Mèxic, presumia d’haver destruït vint mil ídols i cinc-cents temples indis. A la plaça del mercat de Texcoco, va encendre una gran foguera on va cremar multitud de documents astronòmics, pintures, manuscrits i textos inscrits amb jeroglífics, que els conqueridors havien pres per la força als asteques al llarg d’onze anys (Mysteries of the Mexican Pyramids, p. 21.)». 

Segons un antic relat, homes gegantins d’estatura deforme, serien els autèntics constructors del gran ziggurat de Cholula. Conta la història que enamorats de la llum i la bellesa del sol, van decidir construir una torre tan alta que el seu cim fregués el cel. (Semblant al relat bíblic de la Torre de Babel). La gran piràmide de Cholula és la més gran del món, amb 400 metres per costat.