Salut del català i dels catalans

No sé què més volen els metges i la resta del personal sanitari de Catalunya. Doncs no convoquen una vaga, els molt desagraïts? Ja deuen haver oblidat que sortíem a aplaudir-los al balcó tal com dictava l’autoritat competent, que bonic quedava allò cada tarda a les vuit en punt. Per si no fos prou, organitzem per Nadal una Marató de TV3 que és un portent de solidaritat, no hi ha família que no doni uns eurets. Entre aplaudiments i Marató haurien de sentir-se més que ben pagats, però no, en lloc d’això, demanen millores salarials i laborals, com si el Governet no tingués altres problemes més urgents que la salut dels ciutadans. O es pensen que les ambaixades a l’estranger, les campanyes en favor de la llengua, els advocats que ens defensen de les acusacions de desobediència i els salaris de tots els alts càrrecs, es paguen sols?

A Catalunya, la tasca més important d’un doctor és atendre els pacients en català, que és una de les exigències més recurrents dels usuaris. El Governet, sabedor que la salut que cal defensar és la del català i no la dels catalans, dedica els esforços a millorar la llengua en lloc de la sanitat. És igual que els metges es queixin de la seva situació, sempre que ho facin en català. Amb això n’hi ha prou, no cal que estudiïn tant, que després tant d’estudi es converteix en reivindicacions. On hi hagi un Nivell C en català, que es tregui una residència de sis anys en qualsevol hospital.

El mateix val per als usuaris de la sanitat pública catalana. Les vegades que he entrat en les Urgències d’algun hospital, m’he meravellat de veure malalts i tolits esperant en lliteres pels passadissos amb alegria en els seus rostres, donant per ben emprat el sofriment, conscients com són que la seva vida val ben poc comparada amb les prioritats del Governet.

- Si he de morir com un gos, sigui. Però no deixem mai de tenir la republiqueta en l’horitzó- murmuren amb l’últim alè els llacistes ingressats, abans d’expirar.

Als futurs doctors se’ls hauria d’ensenyar ja des de la facultat que l’orgull de treballar a Catalunya és més important que un sou decent o que treballar en condicions no infrahumanes. Deixin de queixar-se, si volien viure bé haver-se dedicat a la política.

Subscriu-te per seguir llegint