Si els nostres referents de la cultura contemporània són les persones estrambòtiques i marginals (amb tot el respecte) que presenten l’exposició del Bòlit a Girona... que ens agafin confessats! Aquí denota el poc criteri dels seus comissaris, a excepció de l’intel·lectual Damià Escuder, lluitador, cristià contemplatiu, obert a les demés corrents espirituals, defensor de la pau.

De fet, en una societat buida mancada de referents arquetips o de persones de bona voluntat, models d’eficàcia, dignes de ser imitades per les seves magnífiques capacitats.

I en vistes que fa anys els estaments governamentals polítics culturals, entitats múltiples, mitjans, etc, són totalment permissius en allò groller, allò mediocre, allò incívic, allò bast, allò futil, allò ofensiu, allò banal, allò insolent, allò inadequat... no és d’estranyar que la cosa va com va.

Davant tanta grisor i inoperància, hom té l’obligació d’alçar la veu per aportar llum, ser far, guia per donar pautes a seguir cap a la via de reeduquem en valors humanístics, tot recuperant o establint nous models de comportaments ètics, nous cànons de bellesa estètica, cultural, artística i d’eficàcia que ajudi a elevar l’ànima de les persones i no a degradar-la!