El Suprem no afluixa en la persecució de Puigdemont

Després de la reforma del Codi Penal, amb l’anul·lació de la sedició i la modificació del delicte de malversació, hi ha hagut tota mena d’interpretacions sobre com aquestes decisions poden afectar als polítics del Procés. Els governs d’Espanya i de Catalunya, que són les potes de la taula de diàleg, en fan una lectura ben diferent. Mentre que els primers consideren que amb la nova legalitat es podrà extradir el president Carles Puigdemont, els segons creuen que ja no hi ha arguments per perseguir penalment a cap dels polítics processats.

És estrany, molt estrany, que una reforma legal pactada en una taula de negociació per dos governs pugui originar una disparitat tan gran d’opinions. Sembla que si es van posar d’acord en modificacions substancials de l’ordenament jurídic, haurien d’haver avaluat conjuntament quina en seria la seva efectivitat i fins a quin punt exonerarien als autors del procés dels delictes que la justícia espanyola els atribuïa. Però, per sorpresa de tothom, des del PSOE s’argumenta que ara sí que Carles Puigdemont haurà de retre comptes davant el Tribunal Suprem, mentre que des d’ERC es mostren més que satisfets pels resultats obtinguts i estan segurs d’haver donat passos endavant en matèria antirepressiva i en la despenalització dels fets relacionats amb l’1-O.

Davant de la interpretació que el govern central fa dels acords, Carles Puigdemont ha preguntat a ERC si eren conscients que el govern espanyol pretenia facilitar la seva extradició amb la reforma dels delictes de sedició i malversació, sobretot després de veure que el magistrat Pablo Llarena ha mantingut el delicte de malversació agreujada amb la intenció d’obtenir l’extradició de l’expresident de la Generalitat i sol·licitar la pena màxima de 12 anys de presó, en una interpretació del Codi Penal que ha fet fregar els ulls a més d’un jurista, que no s’acaba de creure que amb l’actual text es pugui demanar un condemna d’aquesta durada.

La decisió de Llarena no fa res més que confirmar que el Tribunal Suprem no ha dit la darrera paraula, malgrat que el govern hagi modificat el Codi Penal, i que està disposat a anar a totes per tal aconseguir que Puigdemont passi pel sedàs. Els jutges de la Sala Segona del Suprem i els fiscals del Procés no han paït que el màxim responsable polític del referèndum de l’1-O se’ls escapés i els plantés batalla jurídica a Europa i que fins ara s’hagi sortit amb la seva, amb les decisions dels tribunals de Schleswig-Holstein, a Alemanya, i de Sàsser, a Sardenya, que van denegar l’extradició que demanava el Tribunal Suprem. I és que la cúpula judicial espanyola veu com un afront tot el que ha passat amb els polítics que es van escapar de la justícia espanyola exiliant-se en països europeus. Si a tot això hi afegim el pols que els òrgans de govern dels jutges mantenen amb el govern central tindrem l’explicació completa de la decisió de Llarena.

Una altra cosa ben diferent són les reaccions del PSOE i d’ERC que només es poden explicar per allò que ara en diuen el «relat» i que no és res més que explicar les coses a partir de les pròpies conveniències. Als socialistes no els interessa que es digui que amb les reformes han volgut «amnistiar» els polítics del procés i per això afirmen que aconseguiran l’extradició de Puigdemont, mentre que a ERC s’esforcen a explicar que gràcies a la seva actitud de pacte i a la seva aposta per la realpolitik s’ha tret dels jutjats allò que no havia hagut de sortir mai de l’àmbit de la política. Però, no ho oblidem, la Sala Segona del Tribunal Suprem i els fiscals del Procés encara no han dit la darrera paraula.

Subscriu-te per seguir llegint