Fiscals ultres i la negociació

La Fiscalia és una institució que, des de sempre, ha estat sospitosa d’extremisme ultra. Mireu les fotos al web i fan por. Què diuen les lleis sobre la funció dels fiscals? Diu l’article 8 del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal: «El Gobierno podrá interesar del Fiscal General del Estado que promueva ante los Tribunales las actuaciones pertinentes en orden a la defensa del interés público (...). La comunicación del Gobierno con el Ministerio Fiscal se hará por conducto del ministro de Justicia a través del Fiscal General del Estado. Cuando el Presidente del Gobierno lo estime necesario podrá dirigirse directamente al mismo (...). El Fiscal General del Estado, oída la Junta de Fiscales de Sala del Tribunal Supremo, resolverá sobre la viabilidad o procedencia de las actuaciones interesadas y expondrá su resolución al Gobierno de forma razonada». Traduït al català, tenen l’obligació de la relació jeràrquica però només amb el PP. Van canviar tres fiscals generals fins que en van trobar un que els anava bé i que va nomenar un fiscal anticorrupció que va tapar tots els casos del PP fins que li van trobar una societat al Panamà. I si triem als fiscals en unes eleccions com als EUA? Almenys una mica més de la meitat serien demòcrates. Cal dir que no és estrany doncs que Espanya sigui el país occidental que menys jutges i fiscals té processats per corrupció.

William Morris fa molts anys escrivia «Poc podem fer amb els rics, excepte inspirar-los temor». Karl Klaus va escriure «que Déu ens conservi sempre el comunisme, perquè aquesta xusma no es torni més desvergonyida… i perquè almenys, quan se’n vagin a dormir, tinguin malsons». Antonio Gramsci deia: «L’Estat Major del partit orgànic no pertany, sovint, a cap de les faccions sinó que opera com si fos una força dirigent que se sosté a si mateixa, superior als partits i a vegades considerada com a tal pel públic». Aquest Estat Major podria ser la FAES. Jutges i fiscals han arxivat causes i exonerat a la major part de militants del PP. Segurament el Govern Rajoy no hauria existit. Encara investiguen qui és M. Rajoy. Mentrestant es treu el delicte de sedició i els fiscals demanen 17 anys a Carles Puigdemont. Un escàndol monumental. Els jutges i fiscals son un poder per sobre de les institucions democràtiques. Per arreglar provisionalment el conflicte català cal primer una república espanyola que faci la ruptura de l’aparell judicial i després fer un referèndum. No podem oblidar que Gramsci ens va avisar fa molts anys que un dels elements més importants de l’hegemonia és precisament la magistratura. Ara no només són hegemònics sinó que manen al govern, al Congrés i el Senat. Potser cal apuntar de cara a la propera legislatura espanyola l’amnistia.

I els que insulten de traïdor a un home que ha estat a la presó que vagin a un psiquiatre. L’estratègia de negociació és dura. Qui creia que seria fàcil? Per cert Laura Borràs va saludar al rei i Quim Torra va anar a la Moncloa a veure Pedro Sánchez, o sigui «menos lobos».

Subscriu-te per seguir llegint