Debats pel Demà: uns «apatxes»

Fa uns anys vaig fer un article dient que estaven apareixent un grup de joves molt potents i dels que se’n sentiria a parlar i com a rector de la UPEC vaig convidar-los a expressar-se. Eren uns joves desconeguts del 15-M anomenats Ada Colau, Jaume Asens, Gerardo Pisarello i davant de tots ells Xavier Domènech. I han donat guerra! Ja sé què estareu pensant: han comès molts errors. Si és clar, els que som de la generació de l’antifranquisme no em vam cometre cap, oi? Un PSUC amb el 22% de vots va passar a tenir-ne el 4% en un any i mig. Ara estem assistint a una nova fornada de gent jove molt potent com Roc Solà, Eloi Gummà, Ivan Montemayor, Júlia Trias, Xavier J. Calafat, Joao França, Xavier Granell, Juana Dolores, Albert Portillo, Jaume Montés, Blai Burgaya, o Rita Rakosnik. Alguns d’ells, no tots, formen el grup Debats pel Demà, en realitat un canal de Telegram de 530 membres. Són gent jove que saben coses que a mi m’hagués agradat saber a la seva edat. Ara uns quants d’ells han fet un llibre: L’arbre de les llibertats. Republicanisme als Països Catalans, (Illa Edicions). Venen del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. En el llibre qüestionen molts llocs comuns. De fet els joves fan el que deia Nikita Khrusxov, el gran líder de la URSS, dels historiadors: «són gent perillosa, capaços de tombar-ho tot cap per avall. Convé vigilar-los». Un dels elements que no estan explicitats sinó que formen part de la proposta indeleble del llibre és una nova idea de Països Catalans. Existeixen això sí i cada país decidirà sinal·lagmàticament què vol fer i en quines condicions establirà relacions amb els altres. Un altre element és que quan es fa la descripció dels antecedents de l’esquerra, ineluctablement ens refereixen a l’anticlericalisme i al republicanisme. Fora d’aquests dos conceptes no hi ha esquerra que valgui. Ens apareix un Josep Anselm Clavé revolucionari, ens apareixen uns «germans» que van fer una revolta: les Germanies. Parlen de l’oblit del republicanisme federal per part de l’esquerra marxista dels anys setanta del segle passat. Revisen el passat dels blasquisme, un moviment encapçalat per Blasco Ibàñez que l’esquerra no ha sabut encara avui llegir. Un procés similar al de Ferrer i Guàrdia de fa uns anys. Intenten dibuixar una genealogia que aniria del Partit Republicà Federal, a Esquerra Republicana fins al PSUC, hi afegiria la CNT fins i tot. Els que criticaren la repressió de la Setmana Gloriosa a Ciutat de Mallorca foren titllats d’«apatxes». Un adjectiu que Thoreau i suposo que ells mateixos acceptarien de bon grat. Són joves, cal que continuïn impugnant amb atreviment l’herència intel·lectual, política, històrica i econòmica rebuda. Els animo a fer-ho més. Compreu el llibre, si el llegiu després molt millor. Un bon homenatge a la celebració de demà dels 150 anys de la proclamació de la Primera República.

Subscriu-te per seguir llegint