Pressupostos vs emergència climàtica

Finalment tenim Pressupostos de la Generalitat per l’any 2023. Òbviament hi ha aspectes positius, gens menyspreables, però d’això a que siguin els millors, com algú ha dit, hi ha un camí. El mateix podríem dir en relació a l’adjectivació d’expansius (però en aquest cas, amb un matís, en relació a què?. Poden ser expansius en creixement aritmètic, en que aposten força per infraestructures i obra pública, en relació a despesa social... En qualsevol cas són els millors possibles, correcte i gràcies al consens al que han arribat ERC i PSC per una banda i ERC i els Comuns per l’altre. Gràcies a l’esforç d’uns i altres, sacrificant cadascú interessos particulars, tenim estabilitat institucional i no s’han perdut més de 3.000 milions d’euros (que és el preu que haguéssim pagat tots plegats si no s’haguessin aprovat). També cal tenir present la correlació de forces parlamentària actual, no perdem de vista aquest context. Amb un altre correlació de forces ben segur que algunes partides pressupostàries haguessin augmentat molt més i altres no tant. Ara bé, dit això, per tal de no oblidar el bosc, anem a l’arbre i anem a les inèrcies.

Molt em temo, que tot i la correlació de forces i els sacrificis que han fet uns i altres, hi ha un ítem, un marc condicionant, un vector director (com deia fa poc Joan Vila en aquest mateix Diari), com es el canvi climàtic, o si voleu l’actual emergència climàtica (declarada també per la Generalitat, ja fa quasi quatre anys) que sigui per la raó que sigui, no s’acaba d’assumir com el problema del qual cada vegada pengen més variables socials i econòmiques (fent abstracció de les pèrdues per impactes directes catastròfics) doncs són els indirectes o menys visibles, els que van provocant una disrupció acumulativa que va afectant preus, consum, energia, cadena alimentària, subministres, etc. Inèrcies encara a aquestes alçades?

Que de 41.000 milions del total del pressupost es dediquin uns 205 milions al foment d’energies renovables, la veritat..., i encara que a altres partides hi hagin altres ítems per transició energètica, que sumades facin augmentar aquesta xifra, crec que ens quedem curts.

I encara que sumem partides de mobilitat sostenible i de foment del transport públic: 1.665 milions, així com de prevenció i extinció d’incendis i protecció civil: 290 milions, doncs al cap i la fi, entrarien dins del gran paraigües d’emergència climàtica o de medi ambient. Sumant el total de totes aquestes partides, anem pujant cap els 2.000 milions d’euros. Ens seguim quedant curts. Quantitativa i qualitativament parlant, aviat ho veurem.

Molt em temo que el nivell de sensibilitat d’alguns polítics, que aposten fermament per l’emergència climàtica, no es trasllada al seu respectiu àmbit institucional i a la vegada si es trasllada, primer ha de passar per l’adreçador de les majories de torn i una vegada ja tenim acord de govern o de departament, llavors es posa en marxa la maquinària administrativa. La lenta i pesada maquinaria administrativa...

Si això a nivell local ja és un carrera d’obstacles, a nivell de Generalitat és evident que les inèrcies són molt poderoses i més si hi ha «incrustat» personal tècnic, assessor, director o gestor que podríem anomenar «retardista». O sigui que fan el possible en retardar prendre mesures, fruit d’interessos dels lobbys que actuen dins la Generalitat (no siguem ingenus) per tal de frenar o minorar el màxim prendre mesures. Més enllà, insisteixo, de les inèrcies de la maquinaria administrativa que en el cas de la Generalitat segur són molt grans.

Per altra banda, hi tornem altre cop, ara ja en el marc dels pressupostos de la Generalitat, i per tant amb el vist i plau dels tres partits que han fet possible aquest pressupost, a importar «l’error» que ja denunciava en l’anterior entrega del dia 30 de gener, en relació a la conceptualització que fa la Conselleria d’Acció Climàtica en relació a les estratègies d’adaptació al canvi climàtic, volent que pivotin al voltant de la biodiversitat i la protecció de la natura, i no de la prevenció de riscos i la gestió de la vulnerabilitat i impactes.

En aquest cas, quan hom busca en els Pressupostos l’apartat «emergència climàtica» no existeix. Si bé això podria discutir-se, tampoc existeix l’epígraf «medi ambient», cosa que comença a ser més preocupant. Per contra, i el contrast parla per sí sol, sí trobem l’epígraf «biodiversitat». Pot ser això sigui autoria dels responsables polítics de comunicació de Presidència de la Generalitat, que interpreten a la seva manera com s’han de detallar els pressupostos al web, doncs si entrem a la fitxa del Departament d’Economia i Finances «Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023», si que ens trobem sota de tot, l’últim de la llista, l’apartat «Actuacions ambientals». Per cert, també l’últim de la llista en el cas del comunicat de Presidència, encara que en aquest cas no amb el nom «Actuacions ambientals» sinó «Biodiversitat». Aquesta insistència en l’error i el fet que en els dos casos les partides que haurien de respondre a despeses per emergència climàtica siguin les últimes dels pressupostos, fa de mal pensar. Igual que si entrem al detall, que es dediquin només 7 milions d’euros a Protecció Civil!!!

En definitiva, si sumem les diferents partides de 2.000 milions d’euros aprox. d’ítems relacionats directa o indirectament amb medi ambient i emergència climàtica, i els comparem amb els 41.000 milions, no acabem de veure que estiguem en emergència climàtica. Una relació de 1 a 20?! Esperem que en el tràmit parlamentari això es pugui equilibrar molt millor.

Subscriu-te per seguir llegint