Presseguers fotovoltaics

Mentre els profans mirem pel·lícules premiades, els científics n’inventen de noves que les desmenteixen. A la pregunta «presseguers o plaques fotovoltaiques?» que va formular Alcarràs (amb una poesia que decantava l’espectador a favor de l’arbre fruiter), la ciència respon «presseguers i plaques». Totes dues coses en la mateixa hectàrea. S’hi està treballant amb ganes i acabarà arribant si hi ha prou interès.

Un consorci anomenat Synatra, liderat pel Centre Tecnològic de Catalunya, s’esforça a desenvolupar mòduls fotovoltaics de materials orgànics semitransparents pensats per generar el màxim d’electricitat possible i alhora afavorir els conreus que es plantin a sota, filtrant la mena de llum que més els convé. I de passada frenarien les pedregades. Què més vols? De moment la cosa està tendra, però la capacitat de progrés de la ciència fa feredat (i quan no sàpiguen com continuar ja ho preguntaran a un xat d’intel·ligència artificial).

L’interessant d’aquesta investigació, i d’altres de semblants, és que busquen la manera de fer compatibles els usos i protagonistes que hem après a veure com excloents. Pagesos que conserven els vells oficis de la terra i corporacions perverses que ho arrenquen tot per proveir d’energia elèctrica la ciutat llunyana. «Que posin les plaques i els molins als terrats dels blocs de pisos!», és la resposta dels amants del món rural. Però vet aquí que, mentrestant, els científics treballen per definir la quadratura del cercle. O, més ben dit, per arrodonir el quadrat d’arestes punxegudes.

Subscriu-te per seguir llegint