Nous electes

Vull dedicar la columna d’aquest dissabte a felicitar a totes les persones que els pròxim dies passaran a formar part als nostres ajuntaments com a càrrecs electes. Regidores i regidors que, per primer cop, formaran part dels plens municipals. Certament la cosa és molt diferent si els toca estar a l’oposició que al govern, però caldria recordar d’entrada que tant regidors del municipi ho són els uns com els altres. Si són al govern s’ompliran de responsabilitats i si són a l’oposició tindran la important missió d’exercir un control dels que manen, que no és poca cosa. Als dels grups de l’oposició, tot i ser poc partidari de donar consells, m’agradaria animar-los a seguir l’exemple de molts ajuntaments dels nostres pobles en els quals una gran part de les qüestions que van al ple municipal s’aproven per unanimitat, que és el que no fan els polítics que veiem als parlaments dels país que sempre s’oposen a qualsevol cosa que proposin els altres. Si cal ser bel·ligerants amb el govern, endavant les atxes, però molts temes de la vida municipal es poden acordar per part de tots els grups i això no els fa menys oposició.

I als nous regidores i regidors dels equips de govern, que entren amb la il·lusió d’aportar coses positives per als seus conciutadans, avisar-los que estan a punt de conèixer un poder extraordinari representat pels secretaris i interventors que, amb tota seguretat, els presentaran un problema per a cada solució que tinguin al cap. No cal que s’hi capfiquin. No és res personal, només són les coses de la Llei i els reglaments, el BOE, el DOG els Aranzadi i tutti quanti. Més els val pensar que aquests funcionaris, també són persones que procuren que tot es faci correctament i també tenen els seus sentiments. I, encara que els temps i els procediments que marquen siguin exasperants, cal comptar-hi i sentir-se protegits per la seva feina. Els que tenen experiència en govern local, ho saben prou bé.

I, quan es trobin amb pressions inconfessables i gent que els posa pals a les rodes, potser els valdria la pena revisar aquella peli de Frank Capra, titulada aquí Caballero sin espada en la qual James Stewart interpretava un jove polític sense experiència que no defallia en el seu objectiu de treballar per a aconseguir millorar la vida de la gent. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint