La màquina segura obeeix

Un error comès en la recomanació de sèries i pel·lícules a Netflix no és greu. Els biaixos de robots o aparells relacionats amb la vigilància o l’ordre públic acabarien vulnerant drets fonamentals i llibertats públiques. O, encara pitjor, l’equivocació d’un cotxe autònom pot costar vides. Quina és la solució que aconsellen les veus autoritzades? La col·laboració entre persones i màquines. Els robots fa dècades que treballen a la indústria i els negocis. Per aquesta raó, amb prou feines sorprèn que la intel·ligència artificial hagi cobrat tanta rellevància en camps com la seguretat. El valor d’aquest mercat als Estats Units supera els 27.000 milions d’euros i s’espera que superi els 116.000 milions el 2030. Aquesta evolució suposaria un creixement de pràcticament el 18%, segons els tècnics de la consultora Polaris Market Research. De la detecció d’explosius a l’espionatge, passant per la planificació de missions, les operacions de rescat, el transport o l’extinció d’incendis, els sistemes automàtics són omnipresents en un terreny tan sensible com aquest. Poden recollir dades més ràpidament que qualsevol equip humà i cada cop prenen decisions més encertades. La majoria dels professionals del sector no tenen cap problema a cooperar amb les màquines. Com destaquen els analistes, són conscients que aquests dispositius i programari informàtic milloren el rendiment. Per tant, més que una amenaça suposen la promesa d’alliberar-se de feines poc edificants. Pels executius, el principal problema és que no abunden els titulats avesats en aquestes disciplines i experimentats en seguretat.

Subscriu-te per seguir llegint