Amnistia, però per a tothom

Aquesta vegada, JuntsxPerdó o com es diguin avui, tenen tota la raó, l’amnistia també hauria de beneficiar Laura Borràs. De fet, l’amnistia hauria de beneficiar a tots els catalans amb tots els seus delictes, hauria de ser un nou cafè per a tots, aquesta vegada cafè per a malfactors. Si hem de perdonar als qui van malversar, van violar la Constitució i l’Estatut i van destrossar la convivència a Catalunya, bé podem passar per alt que la Borràs beneficiés a un amiguet des de la direcció d’una paradeta catalana, les amigues són per a això. La bona senyora només va posar en perill uns diners de tots els catalans, mentre que el Vivales i companyia ens van posar en perill a tots. Si amnistiem els responsables del procés, amb més raó hem d’amnistiar la resta de delinqüents catalans, inclosos violadors, lladres, proxenetes, assetjadors, estafadors i infractors de trànsit, entre els quals em trobo. Si Pedro Sánchez vol solucionar allò que ell en diu «conflicte català» per no dir-ne «em falten uns quants vots», que ens amnistiï a tots, començant per anul·lar la multa per excés de velocitat que em va arribar fa uns dies.

Espanya és un país de profunda tradició cristiana, i el perdó és la màxima expressió d’aquesta doctrina. Si per postres, serveix per a mantenir-se en el poder, els seus beneficis seran materials a més d’espirituals. Una amnistia general, amb tots els presos catalans fora de les presons (i totes les multes anul·lades, no oblidem això), Laura Borràs restituïda al seu càrrec, els Pujol nomenats família model, el Vaquilla pòstumament homenatjat i el Vivales campant lliurement, és el menys que es pot demanar al govern espanyol. Tornem-hi que no ha estat res, i Sánchez a la Moncloa.

Ni Laura Borràs ni jo, ni tampoc la meva veïna de l’entresòl, la que es va quedar amb les joies de l’àvia que cuidava, consentirem que es perdoni als majors delinqüents i no a nosaltres, simples aprenents. O juguem tots o trenquem la baralla. És el moment que Pedro Sánchez demostri la seva amplitud de mires, encara que sigui a canvi d’uns vots. O amnistia general, o noves eleccions. Hem de ser tolerants, encara que sigui a costa de convertir el país en una gegantina casa de tolerància.

Subscriu-te per seguir llegint