Postals d’agost(3): meduses i calamars

Alguns dels regals que acostuma a fer-nos el mar durant el mes d’agost són ben dispars i contrastats. Aquestes tres primeres setmanes han aparegut les habituals meduses de cada estiu. A Lloret de Mar van ser els nedadors del club esportiu Lloret Aigües Obertes qui, ja fa uns dies, van detectar el primer gran banc en aigües properes a la costa. Posteriorment, van anar apareixent-ne a diversos indrets de la Costa Brava Sud i molt especialment, durant uns dies, van senyorejar la platja de la badia de Blanes. La imatge que des d’una certa distància es podia contemplar era prou curiosa. Amb la sorra a vessar de tovalloles, ombrel·les i gent suportant el sol i les temperatures inclements , a penes podies veure algú dins l’aigua. Si algun valent s’hi atrevia, «protegit» amb ulleres i tub, la remullada era curta i neguitosa. En sortir, es trobaven amb l’inevitable interrogatori dels potencials banyistes: «Hi ha meduses? N’has vist moltes? Són grosses? Són a prop?» I tot seguit el reguitzell d’especulacions, més o menys documentades, sobre la seva proliferació: «Venen per això del canvi climàtic!». «No home no... les porten les corrents marines!» «Sí, però les corrents s’alteren pel canvi climàtic!». «Ep! jo he llegit que la sobreexplotació i el desequilibri d’espècies marines de les que elles s’alimenten també hi té molt a veure «Tothom té una mica de raó i així, per a una o per a la suma de totes les causes, les meduses es converteixen cada més d’agost en un «entreteniment» habitual.

En aquestes dates, el mar ens porta un altre obsequi. En aquest cas de característiques ben oposades : els extraordinaris calamars de potera! Els esvelts cefalòpodes, com les meduses, s’acosten més que mai a la costa i per això poden ser pescats amb tècniques artesanals com l’esmentada potera o poc agressives com les xarxes de les teranyines. Tot plegat, propicia que a les llotges i a les peixateries puguem gaudir de la visió d’uns calamars sencers, immaculats, amb una pell integra que tot desprenen tonalitats blaves i morades es perleja de minúscules irisacions brillants. Quin goig! I quina delikatessen cuinats a la bruta o a la planxa! El preu al que es venen actualment ja és una altra cosa: un xic amunt un xic avall, cinquanta euros el quilo. Poder gaudir-ne suposa en la majoria de casos «fer un extra». Els asseguro, però, que ni que sigui un parell de vegades durant l’estiu val la pena! Suposa retrobar-se amb un sabor marí i una textura genuïns. Res a veure amb les tones i tones de calamars - congelats- i de qualitat discutible que sota la disfressa de «romana i/o andalusa» es serveixen a la majoria de restaurants d’aquest país al cap de l’any.

He passat molt bones estones de la meva vida pescant calamars amb potera, de nit. Sempre hi havia algun amic que m’hi convidava alguna vesprada dels mesos d’agost o setembre. Ara, o s’han fet grans o s’han mort. Enyoro aquelles pescades en les que quan n’havíem capturat una quantitat discreta i raonable per al consum familiar fèiem cap a port. No tothom era tant mesurat. Ara les restriccions, les normatives i les sancions per qui se les saltin han fet desaparèixer el rosari de llumetes que, especialment les nits de lluna vella, apareixien des de la Punta de la Tordera fins el cap del Far de Tossa a finals d’estiu. Ara, més que mai, els calamars de potera han esdevingut un tresor.

Subscriu-te per seguir llegint