El món ens mira l’amnistia

Tampoc n’hi ha per a tant, a Espanya ja hem tingut altres amnisties. N’hi va haver una en els anys setanta per a facilitar l’arribada de la democràcia i enterrar el franquisme, i ara se n’acosta una altra perquè Pedro Sánchez continuï a la Moncloa. No són objectius tan dispars, en tots dos casos la finalitat és proporcionar un millor futur a la gent, a tots els espanyols en els anys setanta, a Sánchez i els seus amics en l’actualitat, és igual, no siguem tan primmirats, el cas és que hi hagi qui millori la seva vida gràcies a l’amnistia. Gràcies als vots de JuntsxMercadejar (o com s’anomenin avui), Pedro Sánchez podrà continuar en el poder, viurà bé quatre anys més i l’amnistia haurà adquirit raó de ser.

En el passat, en països que sofrien cruents conflictes, hi ha hagut amnisties que tenien com a objectiu ajudar a superar-los. A Catalunya no hi ha actualment cap conflicte, però això, lluny de restar-li legitimitat a l’amnistia amb què el govern espanyol obsequiarà els líders llacistes, no fa sinó demostrar que a Espanya estem més avançats que en qualsevol altre país. Allà on d’altres necessiten violència i morts per a proclamar amnisties, aquí n’hi ha prou de necessitar un grapat de vots. Mentre que a Irlanda del Nord, Sud-àfrica, l’Argentina i altres països, el preu de l’amnistia va ser molt car, a l’Espanya actual podem presumir de rebentar preus i posar-la a l’abast de totes les butxaques. El mateix que fa la Xina amb els mòbils i els cotxes, ho fa Espanya amb les amnisties.

- Senyora, li venc una llei d’amnistia a canvi de set vots! No fa falta ni que mati ni que segresti ni res. Set vots i és tota seva.

Més barata que a Andorra. L’amnistia a l’espanyola serà aviat tan famosa com la truita a l’espanyola, i sense necessitat d’afegir-li ceba. Governs de tot el món copiaran la idea de Sánchez, i allà on no arribin els vots per a aconseguir el poder, arribarà l’amnistia, prengui’n nota en Trump, que se la podrà aplicar a si mateix. A Espanya, no trigarà gaire a formar part dels programes electorals, i els líders polítics competiran entre ells per a veure qui anuncia una amnistia més àmplia.

Pedro Sánchez no enganya ningú, cal reconèixer que sempre ha deixat molt clar que vol continuar governant a qualsevol preu, i perdre les eleccions no li havia de suposar un impediment. Si hagués necessitat els vots dels jueus, s’hauria circumcidat en públic, i si li fessin falta els vots dels vegans, trauria demà mateix un decret llei prohibint el consum de carn. El primer és el primer, i un cop s’acostuma un a la Moncloa, amb els seus salons i els seus jardins, sense factures de llum ni aigua, amb el lloc de feina a la mateixa llar, no es canviarà de domicili només perquè li falten uns vots de res, que a més a més, estan a la venda. Un no posarà l’estat per sobre del benefici propi, que estem a Espanya, hòsties.

Cert és que, a canvi de l’amnistia, empitjorarà la qualitat de vida dels catalans, que viuran el ressorgiment d’un conflicte que en el seu moment va provocar una greu fractura social i que ja es trobava totalment superat i oblidat. Però això és problema dels catalans, que s’espavilin amb les seves batusses, el que compta és que a la Moncloa hi continuï vivint en Sánchez i família. Si l’amnistia facilita el retorn dels pròfugs de la justícia, i si al seu torn això comporta nous conflictes, ens haurem d’armar de paciència i reconèixer que, a vegades, perquè algú continuï en el poder, la plebs s’ha de sacrificar. Per a això hi som.

Subscriu-te per seguir llegint