Qui dia passa, tren empeny

Al’estiu vam iniciar la criatura en el món dels trens, perquè val més que comenci a saber el pa que s’hi dona. Vam optar per un debut senzill, Girona-Colera, i va ser excel·lent, perquè va tenir l’experiència completa. A l’anada, deu minuts de retard, sense cap explicació, però ai, la tornada! Una incidència va desgavellar tota la línia, deixant usuaris escampats a les estacions durant hores, sense més informació que les quatre piulades de rigor que avisaven de problemes entre Barcelona i Girona, però res del que passava més al nord.

Ni per megafonia (inexistent), ni a través de les xarxes ni per telèfon va aconseguir saber cap dels 50 passatgers que esperàvem allà quan es restabliria la circulació, i dubto que se’n sortissin els que eren a Camallera o Flaçà, perquè la informació que es dona al viatger va en consonància al servei que se li presta.

Seria anecdòtic si fos un fet aïllat, però els usuaris de tota la xarxa suporten des de fa anys tota mena de contratemps que fan que pujar a un tren sigui més imprevisible un llibre de Tria la teva aventura.

Després d’un agost molt convuls, la darrera ha estat el descarrilament a Vilanova d’un comboi que ja havia descarrilat fa un mes a Sitges. I qui dia passa, tren empeny, ja esperarem a posar-hi remei quan hi hagi una desgràcia.

Subscriu-te per seguir llegint