Opinió

Tossuderia de senglar

Fa anys que el seu director, Salvador Sunyer, insisteix que Temporada Alta no pot ser un mer aparador sinó que ha d’impulsar la creació teatral i que aquestes produccions no han de nodrir només la cartellera local, sinó ser atractives per a programadors i públics de fora. La internacionalització es promou amb una aposta per la creació contemporània i artistes amb un llenguatge tan personal que és universal, però també amb la unió d’equips artístics d’aquí i forans. La jugada, que ha acostat a Catalunya mestres com Lupa o Koršunovas, viurà una fita al juliol, quan per primer cop un text íntegrament en català arribi al festival de teatre més important d’Europa, el d’Avinyó, gràcies a una de les obres mestisses de Temporada Alta.

Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) la signa l’uruguaià Gabriel Calderón, que la va escriure en castellà. El monòleg, un brillant exercici metateatral, puja a un nivell superior gràcies a l’actuació de Joan Carreras, excels tant en la versió catalana com en la castellana. Que la que arribi a Avinyó sigui la traduïda és una magnífica notícia i més en un any en què l’espanyol és la llengua convidada al certamen. És l’exemple de la qualitat de les produccions que porten el segell de Temporada Alta, que ja hi ha dut vuit títols, però també de la tossuderia de pensar que, si la proposta s’ho val, fins i tot en la llengua pròpia, es pot anar Jonquera enllà.

Subscriu-te per seguir llegint